Des de que s’ha iniciat el coronavirus, tant del de la primavera com de l’actual se n’han dit infinitat de versions, algunes raonades i altres quimèriques.

Esperem que aquesta nostra no sigui de les últimes.

El qui escriu pensa que el covid ha estat creat a propòsit, així de clar; que ha estat originat pel “Bureau Directiu del Món” (a saber, aquell grup de poderosos homes de ments fredes i pràctiques que dirigeixen el món amb una efectivitat quirúrgica, i ho fan per damunt de tots els estaments civils i militars del món), a fi d’orientar-lo segons el seu reial saber, considerant que un d’ells és l’espai vital.

La història ho demostra, les guerres s’han produït durant segles al planeta i han anat aclarint l’atapeït sembrat humà. Exemples?: durant a l’embogidor segle XX, dues grans guerres mundials serviren per eliminar prop de 70.000.000 de persones, amb la qual cosa deixaren de donar problemes a totes les estadístiques. D’aquí haurà agafat la iniciativa el Bureau.

Que passa ara en el segle XXI? Doncs que els responsables d’iniciar les guerres s’han acoquinat al veure que les conseqüències anihiladores d’un conflicte nuclear els podria afectar personalment, llavors ha calgut buscar una altra fórmula per arribar al mateix propòsit... En definitiva: estem convençuts que el Bureau ha decidit fredament deixar anar un virus a l’espai amb el mateix fi que aconseguiren a les guerres, però en aquesta versió fins i tot amb un panorama millor, ja que després d’eliminar les boques que es creguin necessàries no es xafaran les ciutats, ni es perdran mils de milions en matèries primeres, i s’evitaran a la vegada els problemes de sostenir una societat cada vegada més exigent.

Llavors, la pregunta és: en què acabarà aquesta situació? Quanta gent falta elidir? El Bureau estarà fent càlculs i quan ho cregui oportú, pararà la pandèmia. No ho dubtin, quan ho decideixin el flagell “se n’anirà” de sobte, així de clar, s’esfumarà, i serà amb la versió d’una recent creada vacuna o d’un “contravirus” inventat pels savis orientals, o de la forma més absurda que ens ho vulguin vendre, i que els que han quedat vius acceptaran donant-los les gràcies.

  I desprès d’acabat el flagell? Queda per pensar. De fet, és una evidència que la població mundial, des de la primera parella que Déu va posar al món fins als nostres dies, ha superat amb escreix els set mil milions de persones que actualment poblen el planeta, i l’estadística segueix creixent sense parar. Si seguim així acabarem per no cabre-hi. La pregunta: com se’n sortirà, el Bureau, d’aquesta difícil perspectiva? 

Evidentment, no es pot aplicar ninguna de les bàrbares anihilacions esmentades, llavors no queda cap més solució que resar perquè els nord-americans, russos i xinesos trobin la manera de fer habitable el planeta Mart —per dir— i poder anar traslladant-hi terrícoles pioners. A la fi, no és cap mala idea, no es proposa res més sinó obrir la pàgina del segle XVI i valorar el descobriment del cinquè continent.