Fratelli tutti (Germans tots) ha estat la tercera encíclica del papa Francesc, presentada a Assís (Itàlia) —pàtria de sant Francesc d’Assís a principis d’octubre. El 2013, feia pública la primera encíclica, Lumen fidei (Llum de la fe). Dos anys més tard, es publicava Laudato si’ (Lloat sigueu), que seria la primera encíclica ecologista, dedicada al medi ambient i al desenvolupament sostenible, on Francesc exposava els seus arguments teològics, científics i morals per tal de desenvolupar estratègies contra el canvi climàtic.

Fratelli tutti, encíclica de la fraternitat i l’amistat social, es divideix en vuit capítols, que al mateix temps es distribueixen en dos-cents vuitanta-set punts, amb una introducció i una pregària cristiana ecumènica al final. En síntesi, el primer capítol tracta de les ombres d’un món tancat, globalitzat, i d’un progrés sense rumb comú, les pandèmies, l’esperança. Francesc ens presenta el repte de reconstruir una Europa unida, davant la necessitat de cuidar el món que ens envolta. Fa una reflexió sobre la pobresa, “els drets humans no són suficientment universals”, encara resten guerres, soledats, inseguretats d’aquelles persones que se senten abandonades.

El segon capítol es titula “Un estrany en el camí” i, a través de la paràbola del bon samarità, posa en relleu amb quines iniciatives es pot refer una comunitat cristiana a partir d’homes i dones que fan pròpia la fragilitat dels altres. El tercer tracta de com pensar en un món nou des de la “llibertat, la igualtat i la fraternitat”. El quart recull la idea de la necessitat de tenir un cor obert al món... El cinquè ens proposa millorar les polítiques, per tal de fer possible el desenvolupament d’una comunitat mundial, capaç de realitzar la fraternitat a partir dels pobles i nacions, perquè visquin en l’amistat social. Cal una política millor, ens diu, posada al servei del bé comú.

Els tres últims capítols fan referència al diàleg, l’amistat social, els camins de retrobament i les religions al servei de la fraternitat en el món. En l’últim capítol conclou fent una crida a fonamentar la nostra vida amb raons “sòlides i estables”, per tal que ajudin a fer possible la fraternitat com a defensa de la identitat cristiana, reclamant a la vegada la llibertat religiosa als països on els cristians són minoria.

Valorant el seu missatge, cal posar en relleu, segons els analistes, que en ser una obra amb el rang d’encíclica, es converteix necessàriament en una referència per a la doctrina oficial de l’Església, fet que reblava el reconegut jesuïta i teòleg català Jaume Flaquer: “de manera que el seu contingut no pot ser rebutjat per determinats sectors eclesials”. Afirmació corroborada per altres autoritats del món cristià internacional versades en el tema.

Per a alguns, l’encíclica es pot resumir a través de la paràbola del bon samarità, que Francesc comenta en el capítol segon i on cadascun dels personatges pot veure’s reflectit en institucions o ideologies polítiques: “Els assaltants són les persones i estructures del neoliberalisme i del populisme que produeixen desigualtats, descartats, refugiats... L’home ferit són les víctimes d’aquest sistema. Els que passen de llarg són dirigents polítics, socials i també religiosos quan no es comprometen. I el bon samarità representa totes les persones de bona voluntat que ajuden el necessitat i busquen la col·laboració d’altres.”

Francesc escriu des de la fe cristiana, però les seves afirmacions estan obertes a tota persona de bona voluntat, més enllà de les conviccions religioses.

Es posa èmfasi en la menció que fa el Papa sobre la declaració conjunta que van pronunciar amb el gran imam d’Al-Azhar, Ahmed Al-Tayrb, el febrer de 2019. Flaquer (doctor en Estudis Islàmics) remarca: “Suposa una consolidació de les relacions islàmico-cristianes al més alt nivell. L’islam moderat insisteix a deslligar el terrorisme de la religió i troba en el Papa un poderós aliat.”

El dissabte dia 21 de novembre, vint-i-cinc persones, cadascuna des de casa seva i de molts indrets de la geografia catalana, amb un portàtil, poguérem seguir la xerrada online del capellà, periodista, i professor de la URL Francesc Romeu; una explicació magistral sobre aquesta encíclica, que valgué la pena.