La impunitat

Com molts ja sabeu, el dimarts de la setmana passada van pintar la bandera espanyola a la mola que hi ha a l’entrada de casa meva i del meu germà al Molí del Celdoni.
L’endemà al matí, quan anava a Lilla per supervisar les obres del túnel i reunir-me amb els funcionaris del Ministeri de Foment, vaig veure la pintada. Mentre pujava pel coll de Lilla, pensava en la immunitat policial i judicial que tenen els grups feixistes i espanyolistes per part de l’estat espanyol. Per contra, quan un grup de joves van fer pintades a l’entrada de la segona residència d’un jutge relacionat amb el judici contra els dirigents del procés independentista, immediatament després, la premsa de Madrid, la fiscalia i l’aparell judicial espanyol es van activar per esbrinar i processar els joves que havien fet les pintades. I no cal dir que la premsa madrilenya va muntar una campanya mediàtica de primer ordre.
En canvi, aquestes bandes feixistes i espanyolistes, no només es dediquen a treure les pancartes i les banderes dels ajuntaments, sinó que ho divulguen per les xarxes socials fent-ne mofa i assegurant que tenen tota la protecció de la policia i l’aparell judicial espanyol.
I ho dic per coneixement, ja que després d’una ràtzia que van fer als ajuntaments de l’Espluga i Montblanc van ser detinguts en un control rutinari dels Mossos d’Esquadra. Els van retenir i identificar, ja que els van trobar les pancartes despenjades. D’aquests senyors en sabem el nom, el DNI, població i carrer on viuen, i l’ajuntament els ha denunciat. Tanmateix, ni se’ls ha obert ni se’ls obrirà cap investigació. Total impunitat.
Ara bé, si assenyalen un alcalde independentista pintant a la porta de casa seva la bandera espanyola, no patiu que ni cap jutge ni cap cos policial obriran cap investigació ni en faran escarafalls. Si pintessin una estelada a la casa de l’alcalde de Madrid, no en dubteu que immediatament s’obririen investigacions i detencions. Aquesta és la impunitat que té el feixisme i l’espanyolisme part de l’Estat.
Quan pujava cap a Lilla, pensava quina havia de ser la meva reacció. En primer lloc, presentar una denúncia que ja he presentat, sabent que no servirà per a res. Però sobretot, no renunciar mai a les meves conviccions independentistes i continuar lluitant perquè Catalunya esdevingui una nació lliure i sobirana.
És per això que a la mola que van pintar hi hem penjat un cartell que diu: Som i serem gent catalana. Perquè aquesta és la convicció i la voluntat de la meva família. Dono moltes gràcies a l’Associació de Municipis per a la Independència, que ha mostrat la seva solidaritat, així com tots els amics i amigues, montblanquins i montblanquines que m’heu expressat el vostre suport. Visca Catalunya lliure.

