La setmana passada vam parlar de les pel·lícules a través de les quals podíem veure com era el passat. N’hi ha que amb el rodatge ens han volgut transportar a altres dècades o èpoques i són volgudament recreadores d’ambients  i fins i tot poden tenir punts nostàlgics. També trobem els films que no tenien cap pretensió historicista determinada, ja que simplement rodaven el seu temps, tal com era. I en aquests caos, al veure-les avui ens sentim completament transportats i endinsats en aquella època, i hi identifiquem els trets, però també les bromes, els referents, com es parlava, etc.

  Per posar un exemple d’un passat recent, parlem d’una sèrie de finals del segle XX. Qui no recorda Plats bruts de TV3? Sis grans temporades gravades entre el 1999 i el 2002, ja en fa uns vint anys, doncs. Només cal tornar a veure-la per adonar-nos de com han canviat algunes coses, just en el pre-boom tecnològic de mòbils i tauletes; i també de constatar que continua fent tanta gràcia com el primer dia. És una sèrie catalana amb els actors Joel Joan, Jordi Sànchez, Mònica Glaenzel, Montse Pérez i Lluís Villanueva que va ser un èxit i que ben bé reflecteix el nostre tombant de segle, però que al mateix temps continua sent tan actual.

  En la mateixa línia tenim Les Teresines. Qui ho havia de dir que aquesta comèdia de La Cubana, protagonitzada per tres àvies barcelonines tindria tant i tant de ganxo i seria tant recordada? És només una temporada de l’any 1992, amb personatges prototípics, estereotipats i amb situacions que si vistes llavors ja eren divertides, amb la mirada d’avui en dia i, a més, fixant-nos en la paròdia dels detalls, l’attrezzo, el vestuari i els pentinats encara pot ser més entretinguda.

Una altra comèdia de situació ben famosa i que reflecteix els mateixos anys però als Estats Units és Friends. La història dels cinc amics va durar deu temporades, estenent-se des del 1994 fins al 2004. Embolics, amors i desamors, rialles, anècdotes intemporals, on cada detall reflecteix el seu temps tal i com era, aquest passat tan proper, però al mateix temps lleugerament diferent. Els seguidors de les seves aventures segur que han pensat en més d’una ocasió de fer un cafè a Central Perk.

I arribem, així, a les sèries d’avui que ens parlen del present, que volen reflectir-nos. A casa nostra en tenim moltes, Merlí, Les de l’hoquei, La Riera, etc. La primera parla d’un professor de filosofia en un institut, que compta amb uns alumnes que tot adolescent podria tenir a classe. A la segona sèrie hi veiem un equip d’hoquei amb totes les interioritats que podem trobar entre grups de persones en competició. I en la darrera sèrie, ens trobem en el món de la restauració, les famílies, els drames... Totes poden representar aspectes de la nostra societat, visió del món, vestuari, escenografia, pentinats, llenguatge, etc.

En el món anglosaxó de les sèries tenim també un ventall d’opcions. Per citar-ne una podem fixar-nos en Modern Family. Es tracta d’una família reconstruïa i a qui anem seguint al llarg de dotze temporades. Veiem com creixen els nens, com evoluciona la vida familiar i laboral dels adults, amb situacions plenes d’humor. Gravada d’una manera força particular, com un fals documental, amb recorreguts i inesperats girs de càmera, i fins i tot amb autoentrevistes que serveixen als personatges per explicar off the record el que senten o pensen. Una sèrie que, com hem dit abans de Merlí, Les de l’hoquei o La Riera de TV3, parlen d’avui, dels problemes, preocupacions, mentalitat i societat actual, però per la seva comicitat i pel tipus de situacions estaria més a prop de Plats Bruts. 

Per tot això, de la mateixa manera que podem llegir un Tirant lo Blanc de Joanot Martorell o un Pilar Prim de Narcís Oller, novel·les del segle XV o principis del XX per conèixer la societat d’aquell moment encara que la història pròpiament que s’hi explica sigui ficció. Com creiem que ens veuran i què pensaran de la nostra societat d’avui en dia aquells que potser d’aquí cinquanta, cent anys o més mirin les pel·lícules i sèries actuals?