Tothom comprem número(s) pensant “què traurem”. Després venen les decepcions: “potser un altre dia...”, “serà a l’any que ve”, “val més la salut que...!”. Tant és així que coneixíem una doneta que a la rifa de Nadal hi jugava, és cert!, almenys 20 números diferents durant 20 anys, i només havia tret en dues o tres ocasions el que ella en deia el “rei-entegro”. Seria per què aquella doneta fos una gafe?

El que passa és que són molts, els gafes.

Es necessita molta sort perquè et toqui la grossa en el sorteig del 22 de desembre. Els espavilats matemàtics diuen que les possibilitats es redueixen al 0,001%, o sigui a una 1 entre 100.000.

Quant a la resta dels numerals, a la loteria de Nadal no hi ha ni números macos ni bonics ni trucs esotèrics que valguin, ja que modernament qualsevol dígit pot sortir, ja que són 100.000 les boles amb els 100.000 números marcats que es posen dins del bombo, i quan surt es el primer dels cent mil que hi ha.

Ergo, no és d’estranyar que la majoria de participants es conformin almenys  amb recuperar els diners invertits en el sorteig més important de l’anyada, i els que estiguin de molta sort!, treure el “duro per pesseta”. En el cas de tornar-te els diners és un 12%, i un 5% els del “duro per pesseta”. És a dir, recuperaran la inversió una de cada vint persones que hi participen. Resumint, de la loteria de Nadal només són 13.334 els beneficiats dels 85.000 que normalment hi participen, o sigui menys del 16%, mentre que els 71.666 restants no obtenen res de res; quina pena!.

Altra cosa és la del Nen, o la de per als virtuosos de la loteria. En aquella rifa diuen que les possibilitats de treure el premi màxim és del 7,82% atenent que en el sorteig del 6 de gener es triplica la quantitat destinada a reintegraments, o sigui que 37.812 beneficiats ho seran entre els 100.000 de cada sèrie premiats (gairebé un 38%), mentre que 62.188 restants números resulten fallits. Oidà!