Aquest és un tema habitual en les famílies quan s’acosta Nadal. Hi haurà converses sobre joguines a tort i a dret. Com les escollim? 

Per començar, hem de partir del criteri que com menys faci la joguina millor. A algú li semblarà això contraintuïtiu, com pot ser que si una joguina no fa res sigui millor que una altra que parla, esborra, pentina, respon, té llumetes de colors, fa sons i música, etc.? Doncs precisament perquè com més senzilla més imaginació desperta en el nen. Una peça de construcció, un nino simple, papers de colors, pilotes... A vegades poden convertir-se en un avió, a vegades en un drac, o bé en un volant de cotxe, o en una cassola, en tants personatges i objectes diferents com vulguin imaginar-se. En canvi, si la nina diu, per exemple, “hola, tinc gana”, llavors només pot ser una nina que vol menjar. O si la joguina ja és un avió, doncs només és un avió. Segurament en nenes i nens més grans ja serà interessant, si això és el que els fa il·lusió, obsequiar-los l’avió. Però en infants petits? Doncs per a ells és molt més interessant la peça de construcció, on ells mateixos ja hi veuran l’avió, i que, com hem dit, després podran veure-hi una bicicleta o un vaixell...

Llavors, caldria partir de les destreses que voldríem potenciar en els infants, i, així, regalar un tipus de joguines que hi estigui en relació. En primer lloc, si volem que practiquin el llenguatge verbal, el més idoni seria regalar contes i llibres. Tant si els llegeixen ells com si són petits i som els adults qui els expliquem, tindran desenes d’exemples de bona construcció sintàctica i enriquiran el seu vocabulari amb nombroses noves paraules, locucions i col·locacions. A més, com més petits són els infants més necessiten que els parlem amb atenció i que siguem bons models lingüístics, ja que serà a partir de nosaltres que aprendran a parlar. Quan són més grans també és important que ho continuem sent, però ja no només depèn sobretot de nosaltres el seu nivell de vocabulari, fonètica, construcció d’oracions, sinó que també d’altres persones de l’entorn i de tot allò que escoltin.

En segon lloc, tenim els regals que ajuden a desenvolupar la psicomotricitat fina, que es practica amb tot allò que requereix d’un ús acurat de les mans: plastilines, fer pastetes de sorra, fer i desfer botons, encaixar peces de construcció, pintar. Recordo una anècdota que vaig llegir, on explicaven que hi ha qui considera que els cirurgians d’abans potser tenien més precisió que els actuals, ja que, deien, de menuts s’havien passat més hores jugant amb la sorra, i, per tant, tenien una habilitat i precisió superiors. I els actuals, com que hi havien jugat menys, en general podien tenir menys precisió.

Nosaltres podem pensar que encara que sí que fos així, actualment, amb el suport de les tecnologies mèdiques, potser la precisió personal no és tan important com ho era abans? Però més enllà de l’apreciació d’aquesta anècdota, de la qual no recordo la font, el que sí que és segur és que jugar amb la sorra no és només un entreteniment, sinó que forma part de la pràctica d’una bona psicomotricitat fina, habilitat que cal cultivar també per a un complet desenvolupament de la persona.

Seguim, les peces de construccions també formen part d’un tercer grup, el de ser capaç de resoldre situacions: com construiríem un castell amb blocs? Com resoldríem un trencaclosques? Sabem resoldre endevinalles i enigmes? Habilitats matemàtiques, geomètriques o espacials?

En quart lloc tenim els regals que ajuden a practicar la coordinació i l’equilibri: matalassets per fer tombarelles, per saltar, bicicletes, pilotes, cèrcols... En infants més petits, peces per a la coordinació ull-mà i ull-peu, per agafar objectes i explorar-los, passar-se’ls d’una mà a l’altra, amuntegar-los, ordenar-los, llançar-los, xutar-los. I en cinquè lloc, regals que permetin als menuts realitzar el per a ells tan necessari joc simbòlic; és a dir, fer com si fossin altres, practicar diferents situacions i habilitats, imaginar: cuinetes, comprar i vendre, disfresses, nines, metges...

Finalment, acabem amb una altra de les fórmules per triar bons regals que potser és més fàcil de recordar per a algú. Diu així: Alguna cosa per llegir, alguna cosa per vestir-se, alguna cosa que necessitin, alguna cosa que els faci il·lusió.