Nadal des de sempre ha estat motiu d’esperança; avui encara ho és més que mai, enfront del covid-19 i les seves fatídiques conseqüències. Ara, una vegada més, la humanitat sencera reviu el Nadal amb una pandèmia depriment; malgrat aquesta situació, el misteri del transcendent se’ns torna a fer present, oferint-nos una vegada més una oportunitat per refer la nostra vida. Per aquesta raó, l’esperança del Nadal es converteix, gràcies al seu missatge d’amor (estima), pau, justícia i solidaritat, en un motiu de canvi i de renovació, enfront d’una humanitat fràgil, manipulada per les finances i pel menyspreu del medi ambient.

Altra vegada Nadal se’ns manifesta en el símbol d’un infant. Déu s’encarna en una figura nua sense lloc on anar a raure i acaba en un estable. Sembla estrany que el Déu omnipotent i majestuós, quan es fa present al món, adopti una figura vulnerable. Un símbol que ens fa pensar, no ens deixa indiferents. Per què un infant? Perquè l’infant no té passat, amb ell tot comença de nou, ni ressentiments, ni rancúnies, ni malalties... És d’una puresa absoluta. No és una prolongació del pare ni de la mare, sinó d’allò que és nou; per això representa l’esperança. Perquè l’esperança sempre és nova. És un sí a la vida. Una vida plena, tant en la vessant humana com en la presència del transcendent.

El Nadal representa la ruptura de la història com a cercle viciós. Tot i que cada any el revivim, permet la possibilitat de transformar-lo, de millorar-lo recorrent a la nova esperança que ens ofereix: el fet de concebre una nova vida. L’infant és el centre de Nadal, la ingenuïtat, la creença. Els nens s’ho creuen tot, no estan malejats. Aquest símbol marca la valentia de mantenir el nen que portem dins, no el podem matar ni fer desaparèixer.

Aquest és el símbol de la necessitat de tenir el valor de demanar ajuda, de reconèixer que som dependents en un món on s’ha sacralitzat l’ego, l’autosuficiència. L’infant que portem dins en celebrar Nadal viu sempre amb nosaltres, fent-nos costat en les nostres vides, tant en les penes com en les alegries, com si ens morim de vida terrenal, per aconseguir l’esperança de la vida espiritual.

Bon Nadal amb esperança!