Qui ens ho havia de dir que aquest any seria així. El 2020 ens ha demostrat que controlem poques coses. A vegades hi ha qui té el miratge de la seguretat total, de l’estabilitat perpètua, de poder preveure gairebé sempre l’avenir, o bé a algú li ronda la idea que cal escarrassar-se contínuament, perquè poder anticipar el que succeirà aporta tranquil·litat.

  Llavors és quan arriba el 2020 i tornem a constatar que hi ha tantes situacions que poden canviar, que hi ha esdeveniments que és improbable que passin, però que hem d’aprendre a viure amb les sensacions que ens despertin, que cal estar oberts als canvis, o, almenys, a poder acceptar tot allò on no hi podem fer res. Acceptar tot allò que no depèn de nosaltres. Acceptar-ho, que no vol dir que ens agradi, sinó que és el que hi ha. I concretem que parlem de tot allò que se’ns escapa, que no depèn del nostre parer o accions. 

Així, posant l’any en perspectiva, podem aprendre’n algunes coses. Fem l’exercici d’intentar valorar, dins de les pròpies sensacions de més o menys desassossec, el que el 2020 pugui despertar, tot allò de positiu que inesperadament podem rescatar d’aquestes vivències. Cadascú podria escriure la seva llista particular, però ara voldria esbossar alguns dels possibles aprenentatges que poden ser compartits, centrant-me, com he dit, en els positius. Aquest exercici d’optimisme, de fer ressaltar tot allò bo, és perquè aquests són els pensaments que, al cap i a la fi, ens poden donar les forces i l’empenta per créixer com a persones, però sobretot perquè aquest punt de vista és el que ens pot fer més feliços:

En primer lloc, hem pogut aprendre a conviure amb la incertesa. Això seria difícil de trobar en d’altres anys de manera col·lectiva. Potser particularment tothom ha viscut altres experiències que els ho han ensenyat; però com a societat, el 2020 ens ha permès comprendre que tot i no saber com anirà una situació, hem de seguir amb la nostra vida, informant-nos, sent responsables, vivint en el present. A vegades anirà bé i a vegades no tant, però no hi podem fer res. Hem après, també, que tenim el suport d’altra gent, que ens cuidem, que ens atenem, que ens escoltem.

Així, en segon lloc, hem pogut conviure més els uns amb els altres. Confinats a casa nostra, hem compartit centenars de moments de tot tipus, en directe o telemàticament amb d’altres familiars i amics. Hem pogut enfortir lligams, hem pogut conèixer-nos millor, hem pogut dedicar-nos temps. Les nostres relacions poden haver-se vist reforçades, i en el cas de no ser així, hem entès que volem opcions o camins diferents.

En tercer lloc, hem pogut aprendre a viure amb nosaltres mateixos, amb el temps que tota la vida portàvem enyorant. La vida ens ha regalat mesos per reflexionar, per valorar, per compensar els “no tinc temps” que havíem dit centenars de vegades. Finalment hem tingut l’oportunitat de dedicar-nos a les nostres aficions, no procrastinar tant i avançar aquelles tasques que vam voler o poder fer.

  En quart lloc, hem vist una conscienciació col·lectiva majoritària com pot ser la col·laboració i la comprensió intergeneracional, social i veïnal que en molts moments va cristal·litzar. Persones de risc tingudes en compte, precaucions, trucades... Així com ser conscients de la necessitat de seguir unes indicacions mèdiques i aguditzar el sentit comú.

En cinquè lloc, cal destacar el compromís i la responsabilitat. En els professionals de l’atenció sanitària ha estat de gran entrega, així com en el personal que treballa en zones de risc o per la magnitud de concentració de gent, com en escoles i instituts, atenció al públic, serveis bàsics, alimentació, etc. I no només en aquests, ja que, en general, a tot arreu hi ha molta gent que fa bé la seva feina, i com que depenem els uns dels altres això ajuda tothom.

En sisè lloc, podem celebrar alguns canvis en el sistema laboral, que ha inclòs de facto l’opció del teletreball. Opció possible en diversos col·lectius, que pot afavorir la logística personal o familiar en alguns casos, la conciliació. Hem vist que podem fer reunions telemàticament, que també pot funcionar treballar des de casa.

  La nostra mirada configura el nostre món, i el 2020 també ens pot haver fet més conscients de la vida i per a la vida.