Va ser obra i gràcia dels russos. El fet s’escaigué el mes de novembre de 1957 quan la Unió Soviètica va llançar en segona fase l’Sputnik 2 a l’espai, una nau espacial amb una gossa de nom Laika a bord, per indicar al món que un ésser vivent podia sortir de l’òrbita de la Terra. La Laika era una gosseta de raça husky (nòrdica) barrejada amb terrier. Amb aquesta acció s’inaugurava la fase històrica que preveia que un dia no gaire lluny la humanitat podria traslladar-se i viure a un altra planeta.

Llançada des del cosmòdrom de Baikonur (actual república del Kazakhstan), a bord d’un coet Sapwood pràcticament igual a l’utilitzat per a l’Sputnik 1. Era una nau espacial en forma de con de 4 metres d’altura sobre una base de 2 metres de diàmetre. Estava equipada amb transmissors de ràdio, un sistema de telemetria, una unitat de programació, un sistema de regeneració i control de temperatura i instrumental científic. La Laika anava en una cabina separada, segellada i embuatada que incloïa una càmera de televisió que transmetia 10 fotogrames per segon per observar-la; també portava un sistema de regeneració d’aire per proporcionar-li oxigen i dispensadors per a aliments i aigua gelatinitzats, així com un arnès amb una bossa per guardar les deixalles. A més, estava equipada amb elèctrodes per monitorar els signes vitals i comprovar les primeres dades sobre el comportament d’un organisme viu a l’espai.

Tot i que l’experiment era angoixant, havia de passar el que acostuma a passar a tots els invents i proves inicials dels grans esdeveniments, és dir, un error fatal: mentre l’Sputnik 2 estava en òrbita, una separació fallida de mòduls va provocar el mal funcionament del sistema de controls i l’aïllament tèrmic es va separar de la nau, la qual cosa va provocar que les temperatures interiors arribessin als 40 °C. La Laika tenia prou oxigen per sobreviure deu dies en òrbita, però per desgracia la pobra gosseta havia mort entre cinc i set hores després de l’enlairament a causa de l’estrès i el sobreescalfament dins la nau. L’Sputnik-2 va tornar a entrar en l’òrbita de la Terra el 14 d’abril de 1958, després de 162 dies de rotació.

  A aquesta femelleta mai podrem agrair-li el seu sacrifici en benefici del futur de la humanitat.