Senyores i senyors, en veritat els dic que qui es va inventar això del confinament local tenia el seny una mica fugit. I és que estem d’acord, sense tenir ara al cap les xifres exactes, que el 75 per cent de la població de Catalunya viu a les conurbacions urbanes, i la resta forma part d’allò que és subjecte de destí de les excursions dominicals de la Catalunya rural. Estem també d’acord que en el tema aquest de la pandèmia cal prendre mesures i que potser cal prendre-les encara més fortes de com s’ha fet, sobretot si la bossa sonés, que no és pel que sembla, el cas, només per al que interessa; i estem d’acord que si es pogués el millor hauria estat un confinament a la xinesa. Però està clar que s’ha deixat fer el Nadal, es va deixar abans fer el pont de la Puríssima i s’ha deixat màniga una mica ampla per celebrar el Cap d’Any i bé, ara algú o altre ha de pagar aquests equilibris de malabarista que des de fa mesos fa el govern.

Doncs bé, des del dia 7 de gener portem novament al damunt, el confinament local; és a dir, independentment del municipi en què vostès, senyores i senyors, visquin, no poden sortir-ne. I aquí ve allò que deuen tenir el seny fugit. És que és el mateix que a un ciutadà de Barcelona li diguin que no pot sortir de Barcelona, amb tota l’oferta per donar i per rebre que hi ha, que l’hi diguin a un habitant de Rupit, on ben just hi ha botigues? El confinament local uniforme és un sensesentit i s’hauria d’haver fet segons l’oferta comercial de cada municipi, segons la tipologia i nombre d’habitants. Estic segur que si haguessin tancat l’àrea metropolitana pel pont, Nadal i Cap d’Any, una altra cançó cantaríem i no ho pagarem els habitants dels petits pobles.