No fa pas massa dies vaig entrevistar diverses persones pels carrers de la capital de la Conca de Barberà, i els preguntava si creien que l’any 2021 seria millor que el 2020, que llavors, senyores i senyors, estàvem a punt de deixar enrere. Doncs bé, la resposta majoritària de les persones era que o bé no costaria pas gaire que fos millor o que segur que seria molt millor. La realitat, però, senyores i senyors, és sempre més tossuda que allò que voldríem que passés o desitjaríem, i el 2021 ja ha començat amb unes perspectives ben magres pel que fa al control de la pandèmia d’aquest covid-19 que ja tant forma part de les nostres vides, i mireu si les perspectives són magres, que, senyores i senyors, ja tenim aquí una nova variant d’aquesta bèstia invisible: la variant britànica del virus. I ja m’explicaran, ja té cinisme que precisament en l’any del Brexit ens arribi ara al continent, aquell continent que els britànics sempre diuen que queda aïllat quan hi ha boira a Londres, la variant del virus dels fills de la Reina, ja és com una broma. Una variant molt més contagiosa, que potser no estarà tan protegit per les vacunes que tot just han començat a arribar i en el marc d’un sistema hospitalari ben debilitat.

Però bé, senyores i senyors, ens haurem d’acostumar que aquest serà un segle de canvis i canvis molt profunds. No parem de sentir que sobra població, que haurem d’acabar menjant insectes perquè lo de la carn és insostenible, etc., etc. Però també, vindran més virus, els dels glacials en descomposició provinents d’èpoques remotes, i tants d’altres. I és que al segle XXI no viurem com al XX.