L’autodeterminació de Catalunya és un dret inalienable
Segueix el compte d'Instagram de la Nova Conca fent clic aquí
L’autodeterminació de Catalunya és un dret inalienable, en tractar-se d’un dret fonamental i universal de tots els pobles vigent en la legislació internacional. Tot dret neix del poble. El dret a l’existència neix d’un mateix. El govern de Madrid no té competències per concedir o treure el dret de l’existència d’un poble. Catalunya és anterior a l’Estat espanyol i a les constitucions espanyoles. La seva existència es deu a si mateixa. El Govern no pot atorgar a cap persona ser persona, ni una comunitat el dret a ser una tal comunitat, perquè aquesta té els drets per si mateixa perquè és una organització de persones, humana anterior a l’Estat.
Avui tots saben que el dret a l’autodeterminació està reconegut internacionalment. I, com se sap, ha donat com a resultat estats sobirans des d’inici del segle XX. El Govern espanyol no ha volgut córrer el risc de reconèixer aquest dret. I ha negat el dret de la consulta. Perquè tem que, si guanyés l’opció independentista, segons fonts verídiques, el Govern espanyol no tindria cap legitimitat per oposar-se a entrar en un procés de negociació per establir les condicions de la secessió.
L’evidència de celebrar la consulta és un fet, malgrat que el Govern del PP s’hi giri d’esquena i tots els seus detractors. El dret internacional hi dóna suport. I la Constitució ho possibilita en l’article 150.2 si l’Estat volgués. I, per altra banda, la societat civil catalana protagonista de l’afer, ho reclama perquè hi té el dret. No podem de cap de les maneres pensar en el fracàs de la no-celebració.
Amb tot, però, si, per aquelles coses no desitjables, l’Estat impedís la celebració de la consulta d’autodeterminació —que ja ho ha dit— per donar veu a la ciutadania per tal que, lliurement, expressi la seva voluntat, tant en sentit afirmatiu com negatiu, en relació amb la creació d’un estat català sobirà, o bé es negués a acceptar el resultat —que pot passar, davant del caire que estan agafant els esdeveniments—, veus competents afirmen que hi pot haver una declaració unilateral d’independència proclamada pel Parlament, que tindria efectes immediats per dotar d’existència política el nou estat. Pel sol fet que Catalunya reuneix els criteris mínims de població permanent, territori determinat i autoritat política pròpia, trets que defineixen un estat.
Una sortida que resta a les mans dels nostres polítics parlamentaris fidels a la consulta, que d’ells s’espera des de la ciutadania l’honor i la glòria en el procedir.
Avui tots saben que el dret a l’autodeterminació està reconegut internacionalment. I, com se sap, ha donat com a resultat estats sobirans des d’inici del segle XX. El Govern espanyol no ha volgut córrer el risc de reconèixer aquest dret. I ha negat el dret de la consulta. Perquè tem que, si guanyés l’opció independentista, segons fonts verídiques, el Govern espanyol no tindria cap legitimitat per oposar-se a entrar en un procés de negociació per establir les condicions de la secessió.
L’evidència de celebrar la consulta és un fet, malgrat que el Govern del PP s’hi giri d’esquena i tots els seus detractors. El dret internacional hi dóna suport. I la Constitució ho possibilita en l’article 150.2 si l’Estat volgués. I, per altra banda, la societat civil catalana protagonista de l’afer, ho reclama perquè hi té el dret. No podem de cap de les maneres pensar en el fracàs de la no-celebració.
Amb tot, però, si, per aquelles coses no desitjables, l’Estat impedís la celebració de la consulta d’autodeterminació —que ja ho ha dit— per donar veu a la ciutadania per tal que, lliurement, expressi la seva voluntat, tant en sentit afirmatiu com negatiu, en relació amb la creació d’un estat català sobirà, o bé es negués a acceptar el resultat —que pot passar, davant del caire que estan agafant els esdeveniments—, veus competents afirmen que hi pot haver una declaració unilateral d’independència proclamada pel Parlament, que tindria efectes immediats per dotar d’existència política el nou estat. Pel sol fet que Catalunya reuneix els criteris mínims de població permanent, territori determinat i autoritat política pròpia, trets que defineixen un estat.
Una sortida que resta a les mans dels nostres polítics parlamentaris fidels a la consulta, que d’ells s’espera des de la ciutadania l’honor i la glòria en el procedir.
Trobareu més informació a l'edició en paper de la Nova Conca d'aquest pròxim divendres