Llegeixo en un llibre bones reflexions sobre l’alegria. Com que, en aquests temps que corren, l’optimisme i l’alegria a vegades fluixegen, tot seguit tractarem de carregar-nos les piles i esbossar-nos els somriures d’aquesta emoció tan vital.

Però ho farem començant per l’antítesi, la tristesa, que no és més que un mur entre dos jardins. Ja hem visitat anteriorment el jardí de l’alegria, i hem saltat alguns murs, i ara, si hi ha algú que està davant del mur, ha de saber que just a l’altra banda l’espera un bell jardí. I és que la tristesa té un principi i una fi, passarà. I serveix, sobretot, per informar-nos que alguna cosa no va bé, per drenar, i tornar més lleuger. És necessària pel contrast, per comprendre, quan ja hagi passat, la joia que és viure.

I ara, concentrem-nos en l’alegria. Al contrari del que molta gent pensa, no és fugissera, sinó que hi és sempre, és allà, òbvia, tant, que sovint no la veiem. La tapem amb les nostres preocupacions, pors, enveges o vanitats.

Diguem que les petites alegries són com les totxanes que a poc a poc basteixen un edifici, que pot ser diferent per a cadascú, i que s’anomena felicitat. I com podem trobar aquesta alegria? Hi ha diverses maneres. En primer lloc, senzillament, fent el que hem de fer. Quan ens arremanguem i avancem la tasca que tenim pendent ens sentim que estem en marxa, que fem coses. Pot ser qualsevol tasca, per quotidiana que ens sembli: endreçar, acabar uns informes, escriure un text, fregar els plats, enviar e-mails... Tenir activitats pendents ens pot fer sentir una remor de certa intranquil·litat, en canvi la sensació de feina feta ens fa sentir satisfets i alleugerits.

En segon lloc, valorar el que tenim. Encara que a vegades a algú li costi de veure, tenim moltes coses, materials i immaterials, experiències i coneixements, records, vincles, projectes, il·lusions...

En tercer lloc, compartir. De fet, podem sentir-nos alegres individualment. Però, a més, per algun motiu, l’alegria és contagiosa, així si ens trobem amb algú alegre i ens permetem compartir el seu estat d’ànim, fàcilment l’alegria augmentarà. Per exemple en una celebració, cantant plegats, rient... En quart lloc, fem inventari. Podem fer una llista de tot allò que sabem que ens fa estar alegres, activitats que ens relaxen, llocs que ens aporten harmonia i benestar, etc. Per exemple, passejar per la natura, ballar, cuinar, llegir, el mar...?

  En cinquè lloc, els records feliços. S’ha demostrat que el cervell no distingeix entre el que percep des de fora i el que projecta des de dins. Per tant, els records feliços poden fer reviure aquells bons moments com si els estiguéssim vivint ara. En aquest sentit, podem triar una època de la nostra vida, i llavors seleccionar un moment concret d’aquella etapa que sigui particularment especial. Un cop tenim el nostre record, és útil reviure’n l’escena amb diversos detalls, com ara les converses que teníem, la llum, el temps que feia, el lloc on érem, les olors que potser se sentien, la música que s’escoltava... És clar que no podem viure només del passat, però diverses sessions com aquestes ajuden a refer circuits d’alegria, si algú els podia tenir estroncats.

En sisè lloc, el magatzem d’experiències agradables. El podem construir amb carpetes de records, fotografies, missatges, cartes, escrits que ens aportin optimisme. Així, en moments de dificultat podem recuperar-los. Aquest pot ser un bon complement del punt anterior.

En setè lloc, els qui ens envolten. Diuen que, pel que fa a l’alegria, som la mitjana de les cinc persones amb qui passem més temps. Qui sap. És cert que tots coneixem persones que sabem que són generalment alegres o més vitals, i també en coneixem que tendeixen a veure el món potser de manera més pessimista. Les persones alegres acostumen a reunir característiques com saber escoltar, sense jutjar innecessàriament, i pregunten de manera pertinent, perquè s’interessen per nosaltres, sincerament. També, la seva vida o la manera com l’encaren ens motiva o ajuda a fer les coses millor. I, a més, quan compartim espai amb elles, ens sents millor.

  Aquestes són algunes pinzellades de les reflexions i dels petits grans consells que trobem al pràctic i evocador llibre Alegria, d’Àlex Rovira i Francesc Miralles, i que seguirem compartint en propers articles.