Aquest any sembla que ha estat un dels més crus del segle present, situació que per agreujar-se més l’ha complicat la pandèmia. Aquesta situació ens ha fet pensar que no estaria de més donar un cop d’ull a les temperatures de les últimes dècades i del segle passat publicant els pitjors freds soferts a la Península, dels quals els tres més importants foren els dels anys 1983, 1985 i 2001, perquè és respecte als dos segles.

El servei de dades climatològiques de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) recull les onades de fred registrades a Espanya des de 1975 a 2020, a partir dels informes proporcionats per 131 estacions meteorològiques representatives del país. L’estudi es fa amb l’informe dit “Onada de fred” que marca almenys tres dies consecutius que registren temperatures mínimes per sota dels -5º de temperatures mínimes els mesos de gener i febrer. Les tres més fredes fins al passat hivern, han estat les següents:

  La registrada entre els dies 8 i 18 de febrer de 1983, que va afectar 44 províncies, amb una temperatura mínima de l’ona de -6,6 °C; la dels dies 4 i 17 de gener de 1985, amb 45 províncies afectades i una temperatura mínima de -7,2 °C, i l’esdevinguda entre els dies 13 i 29 de desembre de 2001, que va afectar 32 províncies, amb una temperatura mínima de l’ona de -8,4 °C.

  El valor més baix, amb -9,0 °C, correspongué a l’hivern 2009-2010, concretament el dia 20 de desembre. En segon lloc, l’hivern 2007, amb un valor de -8,8 °C, el 17 de novembre.

  Referent a les inclemències tèrmiques del segle XX, la Península va registrar 56 onades de fred des de 1975, la més llarga de les quals va tenir 17 dies de durada. Va ser també una de les més fredes que es recorden, amb una mínima mitjana de -8 °C; 32 províncies en van ser afectades.

La més nociva, la del gener de 1985. En aquella ocasió 45 van ser les províncies afectades. Trenta-vuit persones van morir per congelació a Espanya i les pèrdues a l’agricultura, a la zona llevantina, foren valorades en 40.000 milions de pessetes.

 Quant el temps més fred d’aquell segle, va ser el gener de 1945; el dia 3 es van registrar mínimes de -21,2 °C a Daroca, -19 °C a Burgos o -10 °C a Madrid, el mes més fred del segle XX després del de gener de 1914.

L’any del Gran Fred fou el febrer de 1956. Aquesta onada de fred es va iniciar el dia 1 i va remetre el 25. Durant aquests dies es van registrar temperatures inferiors a zero graus en seixanta observatoris de la xarxa principal i en trenta punts del país es van superar els 20 dies de gelades.

Diverses varietats d’arbres van ser abatudes, van esclatar conduccions d’aigua i la Costa Brava va oferir un inusual aspecte polar.

El 1971 fou l’any de les nevades. Les nevades també van ser molt destacades, amb registres de 74 mm a Candanchú o 53 mm al port de Navacerrada, i -10 graus a Rojals, a la Conca, mentre l’ona de fred va arribar a durar fins a 23 dies aconseguint pics increïbles: el 3 de gener es van registrar -24,5 °C a Calamocha, -24 °C a Albacete i -20,8 °C a Vitòria.

  Llàstima de no poder donar dades àmplies de la Conca, que les tindríem si estiguessin entre nosaltres dos montblanquins que foren gran estudiosos del temps: Josep Jàvega Roselló i el seu fill Josep-Pau, no fa gaire temps traspassat.

Esperem, amb tot, que aquest anys no sigui de rècords.