La setmana passada vam parlar de l’alegria i vam donar unes primeres indicacions per trobar-la, i recuperar-la, si és que algú l’havia perdut. Eren unes reflexions que provenien del llibre Alegria, d’Àlex Rovira i Francesc Miralles, i que avui continuarem aportant, per si poden ajudar algú.
Així, doncs, després de les set maneres de crear alegria, avui continuarem amb el punt número vuit, l’actitud. L’actitud, per sort, és quelcom que podem escollir i que podem practicar. Així, pensem en algunes situacions en què no vam actuar com ens hauria agradat, ja que potser ho vam fer d’una manera poc constructiva. Llavors, en cada cas, identifiquem quina va ser l’actitud que vam mostrar. Tot seguit, reescrivim cada història amb l’actitud que ens hauria agradat tenir. I, finalment, ens anotem que, en properes ocasions similars, volem actuar de la segona manera, és a dir, tal com hem reescrit la història. I així, quan torni a donar-se l’ocasió, practicarem.

En novè lloc, la natura. Per les seves formes, pels sentits visual, olfactiu, auditiu i tàctil, la natura ofereix una experiència sensorial que ens relaxa. El so de la pluja, la dansa dels arbres amb el vent, la remor de les fulles, l’olor de terra mullada, el cant dels ocells, la forma i el color de les flors, la rugositat de l’escorça d’un arbre, la duresa d’una pedra... parar atenció a aquestes experiències tan fàcils, tan properes, tan naturals, fa que s’activin les hormones de la felicitat.

En el lloc número deu tindríem les Quatre preguntes. Són quatre qüestions que pretenen facilitar una mirada del món amb menys preocupacions i prejudicis, per fer aflorar l’alegria, que, en el fons, hi és sempre. Els pensaments que fereixen són els que no estan d’acord amb el que és, amb la realitat, si és que no la podem canviar perquè no depèn de nosaltres. Si sí que la podem canviar, doncs endavant, és clar!

 
Així, en les primeres situacions, quan no hi podem fer res, la ment clara accepta el que és, sense endinsar-se contínuament en els pensaments negatius. Per practicar a dissipar-los, prenem un pensament que ens amoïni i fem-nos quatre preguntes: 1) És veritat? Si respons que sí, passa a la pregunta 2; si respons que no, passa a la pregunta 3. 2) Pots saber amb absoluta certesa que és veritat (sí o no). 3) Com reacciones quan et creus aquest pensament? 4) Qui series sense aquest pensament?

A la primera pregunta, ens qüestionem la veracitat de l’afirmació, fins que ens adonem que vivim en un pensament creat per nosaltres mateixos. A la segona pregunta, si observem el món des d’una perspectiva àmplia, veurem que difícilment hi pot haver una resposta afirmativa. A la tercera pregunta, analitzem com ens sentim nosaltres, llavors trobem arguments per adonar-nos que no cal infligir-nos aquestes sensacions incòmodes que ens provoca el pensament. A la quarta pregunta, s’obre la possibilitat de transformació per viure sense aquests pesos mentals, i amb més alegria.

Continuem amb les vies per trobar l’alegria, i ara, en el lloc número onze, hi trobem estimar des de la llibertat. Aquí, és interessant citar Fritz Perls, que va fer un plantejament sobre com podem entendre les relacions humanes en pro de l’alegria, la necessària complicitat alegre: “Jo soc jo. Tu ets tu. Jo no soc en aquest món per acomplir les teves expectatives. Tu no ets en aquest món per acomplir les meves. Tu ets tu. Jo soc jo. Si en algun moment o en algun punt ens trobem, serà meravellós. Si no, no podem fer-hi res.” El text convida a responsabilitzar-nos de la nostra pròpia alegria, sense projectar en els altres les nostres exigències, esperant que les compleixin per sentir-nos bé. Els altres, com a molt, podran acompanyar-nos en el nostre camí mentre fan el seu propi.

L’actitud que escollim, rodejar-nos de natura, acceptar el que no podem canviar, i entendre les relacions des de la llibertat poden ajudar-nos a cultivar l’alegria. Són quatre reflexions entre d’altres que potser més endavant continuarem esbossant.

I com que unes eleccions són moments on sí que es pot actuar i decidir, si encara no heu votat, recordeu que diumenge tenim urnes. Cada vot compta.