Sant Valentí

Segueix el compte d'Instagram de la Nova Conca fent clic aquí

La majoria del països occidentals celebren el dia 14 de febrer com el dia dels enamorats. Sembla que la commemoració procedeix dels països del nord d’Europa, on va agafar gran arrel la dedicació.


Sant Valentí fou reconegut en una època en què la religió cristiana era perseguida, i el sant casava les parelles d’amagatotis. Aquest fet li donà gran popularitat, fins a l’extrem que per clam popular fou declarat patró dels casaments, i per ampliació, de les parelles d’enamorats, en definitiva, reconegut com el sant de l’amor.

 
De sant Valentí se’n sap poca cosa. Es diu que fou un sacerdot nascut a Roma en el segle III, el qual tenia una gran fama de propagar l’evangeli, prestigi que va arribar fins a la cort de l’emperador Claudi II, que fins i tot se l’escoltà a palau. Quan estava a punt de convertir-se al cristianisme l’elit pagana que rodejava l’emperador, capitanejada per Calpurni, cap de la guàrdia pretoriana, i per Asterius, lloctinent del governador, van conspirar contra Valentí, que malgrat que havia curat de ceguera una filla de l’últim, fou processat i mort, al témer l’emperador una rebel·lió de l’exèrcit. Corria l’any 270 de l’era.


Les restes del sant es conserven a la basílica del seu nom a la ciutat de Terni (Itàlia), on cada any al 14 de febrer s’hi presenten un gran reguitzell de parelles amb la intenció de casar-se.


Aquest sant va caure en gràcia de seguida als països anglosaxons, fins al punt que ha nascut en aquells països el costum de fer-se regals les parelles d’enamorats el dia 14 de febrer, potser també per allò de seguir aquell proverbi africà que diu: “Les polseres de metall sonen si són dues”... Vegin la sàvia definició.


El sant, a Catalunya, ha tingut poca devoció. Que sapiguem, a Girona per exemple existeix una ermita amb el nom de sant Valentí de Salarça.
També a la comarca del Bages sembla tenir-hi bon predomini. Malgrat tot, a Catalunya, fins al present, tan sols hi ha tingut una atenció residual; no obstant, algunes parelles segueixen la norma dels costums importats, ja que aquí a la nostra terra la festa dels enamorats és el dia de Sant Jordi, en què el regal de la flor i el llibre té més eco social, tot i que la dita “Avui t’estimo més que ahir i menys que demà” sigui menys enginyosa que l’africana.


Bé, creiem que amb aquest article hem complert tres vegades: amb sant Valentí, amb el 14 de febrer i amb vostès. Per sempre.

Trobareu més informació a l'edició en paper de la Nova Conca d'aquest pròxim divendres