Senyores i senyors, el temps avança irremeiablement i ja anem camí de menjar-nos el primer trimestre de l’any 2021, l’any que ens havia de salvar de totes les penes i també dels efectes col·laterals del virus. Però no, continuem mig reclosos i passant els dies com podem. El que sí que hem fet és aconseguir que fins a tres missions diferents hagin arribat a Mart durant les darreres dates. Pobres marcians! Què hauran fet els pobres per merèixer la visita dels humans? Se’ls haurà acabat per sempre la tranquil·litat? I el que és més inquietant: ¿també començaran a veure com el seu planeta és maltractat, empobrit, com hi apareix el crim, la recerca de substàncies marcianes que col·loquin o l’aparició de l’economia especulativa? Començaran a veure com lentament els pocs recursos que puguin tenir comencen a ser xuclats sense pietat i com s’aniran procreant com a virus salvatges aquells humans conqueridors.

I és que a Mart hi ha arribat el pitjor virus que ha inventat mai la natura en forma de cos palpable, no com aquest pobret al qual anomenem covid-19 i que no el podem ni veure, però que ens transforma tota la societat de la nit al dia i ens fa perdre drets socials a marxes forçades.

Però bé, senyores i senyors, anem camí, tal com comentava, de menjar-nos el primer trimestre de l’any, i això també vol dir que a un servidor pràcticament li resta un mes de treva abans que el bon temps s’afermi i per tant les mosquites despertin àvides de buscar sang per alimentar les seves cries, mentre el mosquit mascle, bastant inútil pel que es veu, potser somiarà d’anar a Mart algun dia.