Després de donar suport a la consulta i trobar el dia, malgrat el no de Madrid, els partits catalans parlamentaris no troben el fil per anar plegats a les europees. I és que algú vol treure rèdit de les seves accions fetes fins ara des del seu ideari.

Així Convergència, que s’està jugant el tot pel tot en la consulta i a favor de la independència, de fet, no podia fer altra cosa si es volia mantenir, desitjava a totes fer una llista junta amb totes les forces catalanes pro dret a decidir, no se n’ha sortit. Esquerra Republicana, que els vents li bufen de cara, vol treure  profit anant sol. Iniciativa ja ha fet molt, així es veu, quan vol anar a les eleccions europees sense la dreta catalana, i sola per aprofitar el discurs social de les retallades tant a Madrid com a Catalunya, mantenint el seu to crític. El PSC, com deia un comentarista, té moltes paelles al foc perquè no es pugui cremar amb algunes d’elles. O bé la CUP, que no vol, per les seves raons socials i polítiques tan legítimes com d’altres, estroncar-se amb una política europea de caire capitalista, tan responsable de les corrupteles i de la fallida de l’economia.

De fet, els analistes assenyalen que les eleccions d’Europa no són el barem significatiu per a unes eleccions catalanes de les quals s’espera més unitat per arribar quelcom necessari com una declaració unilateral d’independència des del Parlament. O unes eleccions plebiscitàries, a falta de consulta, una altra sortida a portar terme, que és el que pot passar.

Hi ha moltes coses a fer encara, per tal que no hi hagi fallida en el ressorgir d’una nova era per Catalunya. Amb tot, no es veuria bé des de la ciutadania que els polítics catalans que volen protagonisme posin els bous darrere de la carreta, ja que corren el risc que, en buscar el seu personalisme, afectin l’embranzida i la globalitat de l’objectiu de la consulta encara, o com qualsevol altra concreció d’acció. La cançó diu junts fem camí. Esperem que sigui veritat, si no és Europa, que ho sigui per casa.