Escolto una entrevista-conversa que fa Paola Roig, psicòloga, a Esther Vivas, periodista especialitzada en maternitat, amb motiu del dia de la dona, però que ens és vàlida qualsevol dia de l’any i ben possiblement en el dia del pare de manera especial. A la conversa, Vivas explica amb claredat, arguments i dades per què la maternitat ha d’entrar a formar part de l’agenda feminista, és a dir de les seves reivindicacions.

A priori pot ser que aquesta connexió a algunes persones els sembli estranya, feminisme i maternitat, pot ser, això? La resposta seria, i tant, i, a més, és necessàriament així. Però comencem pel principi.

  Gràcies a les onades feministes dels anys seixanta i setanta les dones van començar a poder decidir lliurement sobre el seu propi cos i assolir drets vedats fins llavors. I aquest fet va conduir algunes dones a un rebuig radical de l’statu quo anterior i de tot allò que tingués a veure amb la maternitat i la criança, perquè fins llavors la dona no havia pogut decidir gaire res sobre això.

  Avui en dia, ens trobem en una nova fase; si hem aconseguit poder decidir sobre el nostre cos i assolir drets, al mateix temps la consciència feminista (ser conscients que les dones són persones) ha crescut. Ara ha arribat el moment d’entendre la maternitat com un dret que podem escollir lliurement, dret a tenir un embaràs i un part respectats, on s’actualitzin protocols actuals, alguns d’ells obsolets, alguns fins i tot del segle XVIII. Hi ha protocols que no respecten els drets d’informació, no medicalització, lliure decisió, no infantilització de la mare o lliure posició en el part. I a vegades en comptes d’afavorir la lactància materna o el pell amb pell, ho dificulten. Hi ha massa intervencions i instrumentalitzacions innecessàries, faltes de respecte, separacions de mare i nadó al néixer... En aquest sentit, cal una actualització urgent de protocols i de formació per acompanyar amb respecte les mares en aquestes situacions tan crucials per a la vida.

Per posar un exemple concret: en països avançats com els del nord d’Europa els parts sense risc en general no es tenen dins un hospital, on el risc d’intervencions i de complicacions és més gran, sinó que es tenen en cases de parts properes o annexes als hospitals. Són llocs portats per llevadores que aconsegueixen crear l’ambient necessari perquè el part es pugui desenvolupar millor. I amb la pandèmia ho hem vist encara més clar, hauria de ser innecessari haver d’entrar en un hospital, amb malalts, per parir. Podríem parlar llargament sobre aquest punt, però ho deixarem per a una altra ocasió. La maternitat, com dèiem, és un dret que hauria de portar paraules associades com respecte, informació o llibertat de decisió. Seria evident, oi? Però, per sorprenent que sembli, no sempre és així. És per tot això que si el feminisme no defensa els drets de les mares, qui ho farà?

I també és una qüestió en què tota la societat hauria de tenir-hi sensibilitat. Mares, pares, famílies i societat en general haurien d’ajudar la maternitat: repartiment de tasques domèstiques i de cura, conciliació laboral, flexibilitat horària. Les excedències per cura de fill les agafem les mares que ens ho podem permetre i que volem fer-ho, però les que vulguin i no puguin no podran cuidar el seu fill. Hi ha aquí una bretxa social i laboral. Per això és tan important que els permisos de maternitat siguin més llargs. Perquè, entre d’altres motius, democratitza el dret a la cura de fill en el moment de la vida quan és més vulnerable.

Avui és el dia del pare, així que aquest article també vol apel·lar-los a ells. Als pares conscienciats, que també s’encarreguen de les tasques domèstiques i de les cures, de les compres, les cuines i la bugada. Pares que volen estar presents, donar temps i atenció als seus fills, canviar bolquers i banyar, bressolar i netejar. Per sort la nostra societat en aquest sentit està avançant en una bona direcció, i és a través de l’educació i la sensibilització social que podrem seguir avançant per celebrar un dia del pare  que realment parli sobre els pares, els que n’exerceixen. Feliç dia!