La taula del 9, la que apreníem a la primària, té unes peculiaritats xocants que no havia percebut fins ara de gran. La taula era l’última que apreníem d’infants, cantant, recitant o vocalitzant monòtonament al compàs del 3 x 4 asseguts als pupitres davant la tarima de la monja. El recitar-les era monòton quan ja les havíem après, no així al principi, que ens havíem de mantenir atents i fent esforços per guardar-les a la memòria.

Les taules, com se sap, eren deu, però la dècima ben aviat quedava aparcada pel planer que resultava aprendre-la. Era qüestió de cantar el número ordinal posant-li un zero darrere; així de fàcil: 1 per 10 = 10; 2 per 10 = 20, i així successivament: per al 30, 40, 50 i fins al 100.

En canvi la del 9 resultava més enrevessada, la més difícil d’aprendre. Quan arribaves a aquell 9 per 7 ja començaven a sortir espurnes del cap. De fet, el famós Maginet cantava la del 7 però s’encallava precisament en arribar al siete por nueve, que és precisament la del 9 cantada al ritme del 7. Així que la del 9 era el “coco” dels infants. Però mireu, ara per mitjà d’un infant modern, un de l’ultimíssima generació, que tindrà uns 7 o 8 anys, ens ha assabentat d’altres peculiaritats de la taula, que com hem dit abans ignoràvem i són del tot atractives. La treta esdevindrà segurament de la perspicàcia d’algun informàtic que l’haurà deduït per donar als nans una eina de captació fàcil. Bé, per explicar-nos hem de desenrotllar la taula.

Singularitats de la taula del 9
Primera singularitat. L’ordre descendent de la columna unitats és el mateix que l’ordre ascendent de la columna de les desena (de l’1 al 0), o sigui són els mateixos invertits; pujant uns, baixant els altres.

Segona singularitat. El primer, 09, es l’invers de l’últim, 90 (dígits invertits); i seguint, el segon, 18, ho és del penúltim, 81; el tercer, 27, de l’antepenúltim, 72, i seguint la mateixa constant fins a arribar al 45-54, al bell mig dels deu components.

Tercera singularitat. Sumant els dos dígits de cada component de la columna, sumen tots el mateix resultat: 9.

No hi ha dubte que, coneixent aquests aspectes de la taula del 9, els resultarà més fàcil als aprenents retenir-la, i als que ja tenim algun dia, també; ja que al no fer-les servir gràcies a les sumadores i els ordinadors, acaba passant-nos com al Maginet: Siete por nueve... siete por nueve... “... y el que no lo sabe es que tonto es.”