El 28 de maig de 1961 l’advocat londinenc Peter Beneson va fer el primer pas per al naixement i la creació d’una de les organitzacions internacionals més importants i conegudes del món: Amnistia Internacional.

  El fet anà així: indignat per la notícia que sis joves portuguesos havien estat empresonats pel simple fet de brindar per la llibertat del seu país (Portugal es trobava sota el règim d’Oliveira Salazar), va escriure un article sobre aquest fet que es va publicar en molts rotatius de tot el món. De seguida es van moure grups d’opinió en favor de la creació d’un organisme que defensés els drets humans bàsics. El juliol de 1961 es realitza la primera reunió de delegats, de Bèlgica, el Regne Unit, Alemanya, Irlanda, Suïssa i els Estats Units, amb Berenson al davant, per establir un moviment internacional permanent en pro de la defensa de la llibertat d’opinió i de la religió.

Amnistia Internacional fou una mena d’ONG internacional en defensa dels dèbils i marginats. Els seus objectius continuen sent els mateixos que va defensar Benenson en la seva publicació: la defensa de tots aquells presos empresonats per motius polítics, religiosos o de consciència; també la supervisió dels processos judicials per assegurar les garanties mínimes de justícia, eliminar la condemna de la pena de mort i de l’ús de la tortura i criticar els governs i organitzacions que violin els principis establerts en la Declaració Universal dels Drets Humans.

  Des de la seva aparició, Amnistia Internacional ha exercit eficaçment en casos com el judici de Nelson Mandela, ha aconseguit que la pena de mort hagi estat abolida en moltes parts del món, ha assolit que les Nacions Unides promoguessin diverses declaracions condemnant la tortura i altres pràctiques de caràcter inhumà; ha denunciat els empresonaments injustos, com a Hongria i Espanya, ha condemnat desaparicions sumàries de tot el món (la Xina, l’Iran, Grècia, l’Argentina, Xile, etc.), va apostar per la creació de la Cort Penal Internacional i fins i tot va denunciar l’OTAN per crims de guerra després dels bombardejos de Iugoslàvia el 1999.

  Quant als dictadors que massacraren els seus opositors, ha denunciat personatges com l’aiatol·là Jomeini, Saddam Hussein, Castelo Branco, Jorge Rafael Videla, Leopoldo Galtieri, Augusto Pinochet, Pol Pot, i altres. No obstant, ha rebut crítiques d’alguns governs de nacions inquietes per la seva forma d’actuar. La Unió Soviètica va al·legar que Amnistia Internacional l’espiava; el govern del Marroc la va acusar de defensar delinqüents; les dictadures argentina i xilena van prohibir la difusió de l’informe anual d’Amnistia Internacional de l’any 1983, fins i tot rebé la crítica de la primera ministra britànica, Margaret Thatcher.

La realitat és que Amnistia Internacional gaudeix d’un respecte generalitzat a nivell internacional i no són poques les figures i organitzacions que han reconegut la seva labor. El 1977 se li va concedir el Premi Nobel de la Pau i l’any següent va ser guardonada amb el Premi de Drets Humans de les Nacions Unides i el Premi Internacional Jaime Brunet de la Universitat de Navarra per la promoció dels drets humans.

  El primer soci de l’estat espanyol i posteriorment primer president de la secció espanyola, creada a l’any 1978, va ser el català Manuel Casanoves i Casals. El 1994 s’instituí Amnistia Internacional Catalana (AIC) com a estructura federada a la secció espanyola.

Amnistia Internacional es finança en gran part amb les quotes i donacions dels seus membres de tot el món. No accepta donacions de governs o d’organitzacions governamentals, per mantenir una plena independència de tots i dels organismes que presumptament poguessin influir en les seves determinacions, com poden ser governs, ideologies polítiques, interessos econòmics o religiosos, i només accepta el suport d’empreses alienes als esmentats.

  Actualment compta amb més de set milions de membres i simpatitzants. L’objectiu de l’organització és “realitzar tasques d’investigació i emprendre accions per impedir i posar fi als abusos greus contra els drets civils, polítics, socials, culturals i econòmics” i demanar justícia per a aquells als quals els han estat violats els drets.

  Ideari d’Amnistia  Internacional. Alguns dels seus principis

  ◗ L’alliberament de tot presoner de consciència empresonat només per les seves creences, expressades de forma pacífica.
◗ Exigència de judicis justos. L’abolició de la tortura i de tot càstig denigrant a presons i presoners.
◗ Abolició de la pena de mort.
◗ Condemna de les matances intencionades i arbitràries, sense importar qui en sigui l’autor ni la finalitat.
◗ Regulació del comerç internacional d’armes.
◗ Persecució de la violència i abusos contra les dones i infants.
◗ Protecció de la llibertat d’expressió de manifestació i d’associació.
◗ Protecció als emigrants i refugiats. No sempre ho aconsegueix, però pas a pas es va imposant la seva ideologia.