Senyores i senyors, ho vinc advertint des de fa temps i des que ha començat a fer aquest solet que anima, jo ja no les tenia totes. Tant els ho anava advertint, senyores i senyores, que finalment, de forma inexorable, ha acabat passant; i és que aquest dilluns a la nit he rebut la que oficialment és la primera picada de mosquit de la temporada, sí senyor. No és una senyora picada com les de plena temporada, però bé, ja m’ha fet rascar una mica, per recuperar aquest seguit de gestos automàtics d’amunt i avall o dreta i esquerra per tal d’intentar fer marxar aquesta odiosa picor, que diuen els entesos que no deixa de ser una reacció al·lèrgica a la picada de la femella del senyor mosquit. Ja ho veuen, amunt i avall, dreta i esquerra i mentrestant desvetllant-me del meu son preciós i preuat.

Com sempre, ha estat a traïdoria, segurament quan la mosquita ha consumat la seva picada, jo devia estar dormint i somiant ves a saber què, i ella, coneixedora del que m’agrada dormir, doncs ha consumat la seva sublim primera picada de la temporada.

De ben segur, senyores i senyors, en vindran, Déu no ho vulgui, moltes més, de picades, i segurament de molta més categoria que aquesta que ha inaugurat la temporada, però vaja, que sàpiguen tots vostès que de pressa perquè s’hi esforcin més no en tinc cap ni una, només faltaria. Finalment, com els he anat comentant en tribunes recents, el que sí que fa més temps que s’ha començat a deixar veure són les mosques, que volen igual que els mosquits, però almenys no piquen.