De moment conec tres sardanes carlines, situades totes tres a la tercera carlinada (1872-1875); desconec si n’hi ha més. A Alpens, població de la comarca dita Lluçanès ubicada a la d’Osona de fa temps, hi ha la sardana “L’Acció d’Alpens”, de l’autor Miquel Clarà i Cabruja (1852-1909) de Riudellots de la Selva (la Selva). Comarca que en el passat fou per excel·lència molt carlina. Clarà, amb l’edat de vint-i-un anys, participà de l’acció de foc amb les tropes carlines sota les ordes del general Savalls, contra l’exèrcit governamental comandat pel Brigadier Cabrinety, el qual fou mor per un tret al clatell el 9 de juliol de 1873. La victòria fou per les tropes carlines. D’aquesta gesta el pretendent carlí Carles VIIè féu encunyar una medalla en record i nomenà a Savalls amb el títol de Marquès d’Alpens.

Amb el temps la partitura havia anat a parar a la parròquia de sant Esteve de Riudellots de la Selva. I ja el 1991 amb l’ajuda de l’agrupació sardanista del poble Riudellots i la col·laboració del mestre i director de l’Orquestra Selvatana en aquell moment, Pere Fontanàs, que en va fer l’arranjament de la sardana per tal de ser tocada per cobla, es portà a terme amb una audició de les cobles; Selvatana i Montgrins.

Antoni Agramunt i Quintana (Castelló d’Empúries 1851-1906) fou un reconegut compositor de sardanes, que creà la sardana “El Foc de Castelló” amb motiu de l’incendi de la nit del 3 de novembre de 1874, que es provocà arran de l’atac de les forces carlines del General Savalls contra les tropes liberals del general Moya. La batalla portà la victòria carlina.

  Se’ns diu que Agramunt en aquesta peça sardanística hi fa intervenir trets de trabuc, amb els tabals, per tal de fer més real l’evocació de la gesta. I és que l’autor d’inspiració abundosa i desbordant li agradava jugar amb elements efectistes externs a la cobla.

La sardana de Rupit és d’autor desconegut. Va ser explicada i cantada, el tros que se sabia, per Francesca Palou l’any 1981, autora del llibre “Història i Memòria. Cançons Populars de la Història de Catalunya”, Editorial Farell. S’explicava que aquesta sardana, com tantes d’altres cançons, les dictaven els carlins com a costum establerta tan bon punt entraven a un poble pel fet de fer-se veure bé amb els veïns. La sardana de Rupit fou dictada el bell mig de la plaça del poble.

  De totes tres peces sardanístiques existeix documentació provada a les poblacions d’Alpens, Riudellots de la Selva, Castelló d’Empúries o Rupit i també es pot consultar buscant-ho als portals d’internet. Es poden escoltar les seves audicions i, en el cas de Rupit, la seva melodia cantada.