Senyores i senyors, s’acostuma a dir que cada país té allò que es mereix, i nosaltres, els catalans, pobrets, devem tenir un karma d’allò més dolent, ja que enmig d’aquest apocalipsi a què estem sotmesos, ja fa força temps que vivim en un desgavell de grans dimensions.

A Espanya tampoc és que deguin tenir un karma millor; ans al contrari, jo diria que el tenen inclús pitjor, ja que el seu desgavell també és de dimensions muntanyoses, i ja no parlem de la Comunitat de Madrid, que s’ha convertit en un xou de circ de què si el protagonista fos Catalunya en lloc d’Ayuso i els seus, fa temps que ens haurien tornat a encolomar el 155. Però tornant a la part que ens ocupa, que és el nostre país, ja que no es tracta de fer allò de l’“i tu més”, és patètic que més d’un any després que el president Torra digués que donava la legislatura per acabada estiguem així; s’hauria hagut d’esperar fins al mes de febrer d’enguany per convocar unes eleccions, i sort n’hem tingut que no ens les deixessin fer al maig. És de vergonya aliena la poca pressa que hi ha per formar un govern, que bàsicament ja sabem que serà un govern del gat i el gos, com el que hem tingut els darrers temps, i que estarà hipotecat pels socis aliens al govern pròpiament dit. Tampoc és que l’opció que el govern l’encapçalés la força més votada sigui molt més il·lusionant, ja que aprofundiríem en això que és diu que la Generalitat és una mena de gestoria gran.

Sigui com sigui, tot s’ensorra, cada dia hi ha més gent arruïnada, el tema de les vacunes és un caos, i aquí ningú sembla tenir pressa per prendre decisions serioses.