Així com la setmana passada vam estar traçant els esbossos d’un petit viatge a la comarca del Priorat, a partir de tres poblacions, aquesta setmana continuarem la ruta per dos termes del sud de la mateixa comarca. Es tracta de Marçà i Capçanes.

Si la part nord del Priorat té com a emblema la poderosa serra del Montsant, la part sud es caracteritza per la seva geografia més aviat plana, espaiosa, àmplia a la vista. Són paisatges farcits de vinyes i oliveres. Si sortim de Falset, la capital, direcció sud ens trobarem dos municipis ben seguits, a pocs quilòmetres l’un de l’altre. A la mateixa via apareixerà Marçà a tot just 2 km, i al cap de poc, per la mateixa prou bona carretera, arribarem a Capçanes.

Marçà és una població especialment cuidada. A l’entrada, a mà esquerra, passem per davant de la cooperativa, i arribem a una plaça-jardí, amb arbres, flors i bancs que ens dona la benvinguda. Hi trobem una disposició de grans torretes amb flors de colors i fins i tot una pintoresca bicicleta amb cistell davanter floral a mode de postal on fer la primera foto. Al centre del jardí s’alça el monument que el municipi dedica al Mil·lenari de Catalunya 988-1988. Monument que culmina a dalt de tot amb quatre eines a mode, segurament, de record als milers de mans que han treballat amb eines com aquelles durant les deu centúries.

  A l’interior del poble passegem pels carrers i anem a parar a l’església. L’edifici té una característica externa que el fa ben lluminós, ja que al peu de la façana, al llarg de tot el perímetre s’hi troben, les unes al costat de les altres, desenes de torretes de plantes i flors que en guarneixen l’entrada. I, també, les quatre moreres que presideixen la plaça compten, és clar, amb les seves respectives anelles de flors i plantes als seus peus. Uns detalls que doten de colors la plaça. Seguim amunt cap al turó de la Miloquera, sortim de la vila i a mà esquerra observem l’estany de la Sireneta, ja que una escultura a mode de Sireneta d’Andersen com la de Copenhagen, a Dinamarca, ens mira des de l’aigua. I, enfilant el camí, al cap de pocs minuts, arribem al Centre d’Interpretació de la Tortuga Mediterrània. Pel que fa al tren, quan al segle XIX es volia posar la primera estació a Falset, algunes veus van voler difondre la idea que tenir estació no portaria beneficis al poble. Per aquest motiu, es va proposar construir-la a Marçà, que hi va accedir; i per això, actualment, l’estació principal de la comarca es troba en aquest municipi, però es diu de Marçà- Falset. També n’hi ha una altra, al poble següent, a Capçanes. Just a l’entrada d’aquesta vila, i al costat mateix de l’estació, s’erigeix l’escultura a Carrasclet, un dels líders de la resistència austriacista durant la Guerra de Successió. El carrer que ens convida a endinsar-nos dins de la població compta, a mà esquerra, amb una fleca artesana ecològica, un obrador amb venda de pans, magdalenes i coques. Nosaltres vam entrar-hi, però com que gairebé tot el que elaboraven era per encàrrec no tenien gaire marge per a compradors puntuals com nosaltres. Per sort encara vam poder comprar unes magdalenes per berenar que certament eren boníssimes. La flequera ens va explicar que la farina els arribava de la Conca de Barberà, concretament de Cal Mestre de Santa Coloma de Queralt. No conec personalment el proveïdor colomí, només a través d’aquelles magdalenes; però sí que conec les fleques, forns i pastisseries de Montblanc, on he tastat pans, croissants, coques, pastissets i pastissos boníssims. De ben segur que podem dir que ens trobem a la primera divisió de la lliga de fleques, forns i pastisseries catalanes.

Finalment, a Capçanes hi ha encara fonts, aquests elements urbans tan útils que a vegades podem trobar a faltar a segons quines localitats. I la petita plaça central és tant de l’Ajuntament, com de l’església, com de la cafeteria, una plaça que funciona de ben segur com a centre neural de la vila, i on podem asseure’ns a contemplar la vida.

En futurs articles continuarem la ruta prioratina.