Senyores i senyors, estem ja a un bri de començar el mes de maig, mes de Maria, i de moment, toquem serradures del meu cap, els mosquits encara no han fet acte de presència per amargar-me la vida, ni tampoc les emprenyadores mosques.

Suposo, senyores i senyors, que recordaran que deu fer poc més d’un mes que els informava que havia estrenat la temporada de picades de la versió femenina del mosquit, que de fet és la que diuen que pica, el mascle diguem que no val per a gaire cosa. Però vet aquí que des de llavors, des d’aquell intent de principis de març o finals de febrer, ja no he rebut cap més atac d’aquesta bestiola en forma d’insecte que tant m’agrada. Lògicament, també els comentava de les mosques, però ja se sap, tot i que alguna he vist volar al llarg de les darreres setmana, que aquestes són cosa, als pobles, dels mesos de finals de juny, juliol i agost, quan el raïm de les vinyes està ben madur i no sé per què, perquè que jo sàpiga no són afeccionades ni a menjar fruita ni a beure vi o most, i comencen a arribar en massa, com si tinguessin ganes d’anar a veremar i ja no deixen els pobres desgraciats tranquils, fins ben bé finals de setembre, que curiosament ve a coincidir amb el final de les veremes, tot i que darrerament cada cop es fan més aviat.

Sigui com sigui, i tornant als mosquits, aquests de moment estan tranquils, almenys envers la meva persona. Posaré espelmes i bastonets d’encens, perquè aquesta tendència continuï en les properes setmanes i pugui evitar-me aquell gest d’anar rascant amunt i avall per tal de fer-me passar una mica la picor.