Els virus són “estructures” biològiques que es troben en els éssers vius. Les seva grandària és entre 100 i 1.000 vegades més petita que la de les cèl·lules. El virus de la verola, un dels patògens que ha causat més morts a la història, és el que té una de les mides més grans, un diàmetre de 200 nanòmetres.1 A l’altre cantó hi ha els poliovirus, causants de la poliomielitis, amb tan sols 20 nm de diàmetre. Aquestes dimensions tan petites foren les culpables de retardar-ne els descobriments. No se’ls trobà fins a la invenció del microscopi electrònic, bona notícia esdevinguda els anys 1931-1933, quan es va observar un virus per primera vegada, tot i que ja se n’intuïa l’existència des de molt de temps enrere.

  Precedents: el 1796, l’anglès Edward Jenner va descobrir la primera vacuna de la història, aquella per combatre la verola, i el 1885 Pasteur va fer el mateix enfront la ràbia. En tots dos casos es tractava de malalties virals i els dos científics van morir sense arribar a identificar pròpiament el microorganisme contra el qual havien possibilitat un tractament efectiu. Charles Chamberland (1851-1908), un col·laborador de Pasteur, va aportar la peça clau per al descobriment dels virus. Va intuir un filtre, que va ser batejat amb el seu nom, confeccionat a base de porus d’una grandària inferior a la dels bacteris, que servia per impedir-ne el pas. Amb el seu filtre pretenia obtenir aigua neta de bacteris, perquè Pasteur pogués utilitzar-la en els seus experiments; un origen. L’any 1892 el microbiòleg rus Dmitri Ivanovsky (1864-1920), estudiant una malaltia que infectava la planta del tabac que s’estenia amb enorme rapidesa, ocasionant pèrdues milionàries a les plantacions, a la qual se la va denominar com “mosaic del tabac” a causa de les taques característiques que apareixien a les fulles de la planta, va moldre les fulles d’una planta infectada, la va passar pel filtre de Chamberland i a continuació va posar aquell líquid en contacte amb una altra planta. El científic va observar angoixat que la segona planta adquiria la mateixa infecció, és a dir, que l’agent infecciós de la malaltia era el responsable per transmissió de la plaga a la resta de plantes, per tant el responsable havia de ser un ésser més petit que un bacteri, ja que el patogen es reduplicava. Aquest nou germen es va classificar com a “agent filtrable” en contraposició dels bacteris, que eren de contagi fix.

 D’aquesta manera, es va confirmar l’existència del primer virus de la història, i fou a causa de la malaltia del tabac. La carrera de la virologia havia començat (i seguit) per arribar al 1898, en què dos científics alemanys van demostrar que l’agent causant de la febre aftosa en el bestiar era també un virus, i tres anys més tard es descobrí el primer virus humà per obra del Dr. Walter Reed, un biòleg militar dels Estats Units que el 1901 va descobrir el virus de la febre groga.

I ara el virus de la covid. D’aquest virus encara no se’n pot explicar cap teoria fixa, ja que només es coneixen els seus principis i el fet que és una malaltia infecciosa causada per un virus recentment descobert. El virus que causa la covid-19 es transmet a través de gotícules quan una persona infectada tus, esternuda o espira. Aquestes gotícules són massa pesades per romandre suspeses en l’aire i cauen ràpidament a terra i/o a les superfícies.

Llavors qualsevol persona es pot infectar a l’inhalar el virus si està prop d’un altra de contagiada o si, després de tocar una superfície contaminada, la persona es toca els ulls, el nas o la boca. Esperem que molt aviat es pugui descobrir els antecedents del virus de la covid, per passar a combatre’l; mentrestant sembla que ja s’han descobert les vacunes per evitar la infecció.

  (1) El nanòmetre és la unitat de longitud del Sistema Internacional d’Unitats que equival a la milmilionèsima part d’un metre o la milionèsima part d’un mil·límetre. S’escriu com: 1 nm = 10-9 m, o simplement 0,000 000 001 metres. El símbol del nanòmetre és nm.