Aquest dimarts hi van haver eleccions autonòmiques a la República de Madrid, un indret, senyores i senyors, que des de l’inici de la pandèmia ha anat a la seva, desafiant i xulejant el govern de l’Estat, fent gala d’una actitud que si hagués provingut de Catalunya, estic més que segur, que ja ens haurien tornat a aplicar l’article 155 i més ara, que ja saben com va, que no passa res i com en l’estat d’alarma, els ciutadans, tan tranquils i a la seva, que la lliga de futbol és molt llarga o ens pot tocar la Primitiva, vagin vostés a saber.

Doncs bé, la mobilització dels mitjans de comunicació que normalment segueixo, amb programa electoral especial i tot i al·lucinant i destacant minut sí, minut també, lo plenes que estaven les terrasses, lo bé que es menja a tal o qual tasca, bar, restaurant o taverna de la gran capital, era de vergonya aliena.

Ja entenc, que la senyora que ha guanyat, sap captar l’atenció dels mitjans degut a la quantitat de barbaritats que és capa de dir per minut i el concepte tan tavernari que té de la llibertat, però vaja, no sé, senyores i senyors, que ens va a nosaltres, en aquestes eleccions, perquè tota la cort de subalterns catalans s’hagin de desplaçar a la capital de regne per seguir com si d’unes eleccions americanes o nostres es tractés, els comicis convocats per aquella senyora a la que ningú li gosa portar la contrària i són molts, masses, els que li riuen les suposades gràcies. Penso, que amb aquestes eleccions, els mitjans de prestigi catalans s’han portat molt provincianament; però què volen, Madrid és el km 0 i la resta, són províncies.