Aquest mes d’abril aigües mil? no les hem sabut trobar, ara a finals ha decidit ploure. Els del Ripollès feia dies que es queixaven de la poca aigua. I pensar que l’aigua va avall, ja que ells no se la queden. Per acabar-ho d’adobar, ─del més que estem parlant─, ens ha fet un parell de glaçades, que els horts de la Catalunya Central que ja estaven una mica  enraigats han rebut de ple.

-Sort que tenia el planter ben tapat.

Em deia un que en venia.

El temps té això, a banda dels canvis climàtics naturals i no tan naturals, sempre ens  sorprèn; com les persones. Unes dades que probablement vostès no sabien, extretes d’un llibre publicat el 2019 per l’ajuntament de Centelles; “110 anys de llum a Centelles” escrit  per varis autors. Data important a tenir en compte; l’any 1909, Centelles era un dels pocs pobles de la comarca d’Osona amb fluït de elèctric. Els seus precedents cal trobar-los, a l’empresa de teixits Estabanell i Pahisa, “l’Electra Popular Centellense”, passant per la municipalització del servei el 1926, sistema que encara dura. L’historiador local Josep Rovira, em fa arribar que els carlins centellencs, en foren un dels principals promotors.

  Per altra banda cal destacar, segons l’historiògraf Antoni Pladevall, constatava que l’Estat espanyol el 1987, ─a banda de Centelles─, existia dos pobles més amb aquesta matèria. Una altra notícia que ignoràvem.

Una dada curiosa referida el temps, relacionada amb els salts d’aigua de l’Estabanell a Sant Pau de Seguries (Ripollès) per fer electricitat, durant l’etapa que estem parlant, resulta que  hi hagué una extraordinària sequera, que deixà sense aigua la hidroelèctrica. Aquesta dificultat comportà conseqüències greus, ja que restà  fluït elèctric al sector tèxtil i com el mateix poble de Centelles.

L’historiador Santi Ponce responsable del llibre “ L’Electra de Centelles 70 anys d’història”, posa de relleu que abans que arribes l’energia elèctrica a Centelles, amb dates de la meitat del segle XIX, la fàbrica de Salvador Ribas funcionava amb energia tèrmica. I que els fabricants petits ─que n’hi havien─, per ser aquesta localitat de tradició tèxtil, feien anar els seus telers amb molins de sang.

Segons he pogut esbrinar, el molí de sang pel que fa al sector tèxtil, funcionava com qualsevol altra molí d’atracció animal, però amb una variable important, la seva composició estructural de la maquinària responia a uns engranatges fets de fusta, que feien arribar la seva força motriu a uns embarrats i d’aquí  a unes politges amb corretges per cada teler. Se suposa que hauria d’anar tot més lent. A banda que eren pocs els telers a fer funcionar per cada molí. Aquestes últimes dades han estat contrarestades amb un historiador.

Doncs d’energia hidràulica a Centelles no en sabem res, per altra banda les capçaleres del riu Congost quedaven lluny de la població i en poc cabal. I no es pot pensar en una energia eòlica, ja que no disposem de cap document, que corrobori el seu funcionament pel tema tractat.