La setmana passada vam veure els orígens de la llengua catalana (primers textos escrits del segle XII) i com tot anava prou bé, amb una Cancelleria Reial que a l’Edat Mitjana va crear un model de llengua que va portar cohesió idiomàtica, amb uns usos normals del català i una producció literària fructífera, esplèndida.

Però des del Compromís de Casp, al segle XV, fins a la Guerra de Successió, al segle XVIII, la situació va anar patint alts i baixos. De fet, en història de la llengua i de la literatura catalanes els segles XVI, XVII i XVIII són els de l’anomenada decadència: quan hi ha una castellanització de la noblesa, i apareix la diglòssia dels parlants. Si la cort, fins llavors havia estat plurilingüe, a partir d’aquell moment va tornar-se monolingüe en castellà.

Tot i que per sort per la llengua, el català va seguir sent la llengua de les institucions fins a principis del segle XVIII, i per més sort encara, la població l’utilitzava normalment.

Llavors, la desfeta de 1714 va portar el Decret de Nova Plana, que implementava unes polítiques contra la llengua i la cultura catalana, així com contra les institucions i legislació del país; i promulgava unes polítiques centralitzadores que van seguir almenys dos objectius: la unificació lingüística i cultural, i el centralisme de les administracions i de la política.

No obstant això, la vida cultural podia seguir en alguns llocs en català, com a la Real Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on es trobaven erudits i escriptors que s’interessaven per temes lingüístics; i també la Universitat de Cervera, l’única que hi podia haver en aquell moment a Catalunya, ja que Felip V havia tancat les universitats catalanes i havia obert la de Cervera (aquest fet requereix un article a part, en un altre moment). I serà allà on van aparèixer els noms propis de la futura Renaixença literària.

En aquest context, arribem al segle XIX, el de la Renaixença, que a més compta amb les repercussions arribades de la Revolució Francesa i la Revolució Industrial, una Constitució de Cadis que legisla en contra del català, l’auge de la burgesia, castellanitzada, i unes classes populars fidels a la llengua. Aquesta fidelitat es pot veure en el gran èxit dels teatres i la premsa popular en català. Mentre començarà a aparèixer teatre culte, narrativa i premsa generalista en català. Paral·lelament s’encetaran els vius debats per a la fixació de la gramàtica, l’ortografia i el lèxic. Així, al llarg del segle XIX hi trobem una dualitat: d’una banda, una recuperació cultural, en la Renaixença; i, de l’altra, una repressió de la llengua, en la Llei Moyano.

Així, l’aparició del Romanticisme a Catalunya va donar pas a aquest moviment cultural i literari anomenat Renaixença. De la mateixa manera que el Romanticisme europeu s’inclinava cap a l’Edat Mitjana, com el temps d’on provenien les històries i els mites fundacionals de les cultures i nacions, la Renaixença a Catalunya retroba el fabulós passat medieval del català, principalment del segle XV, amb els grans noms d’Ausiàs March, Joanot Martorell, Isabel de Villena, Joan Roís de Corella, etc.

Llavors, gairebé al mateix temps, Bonaventura Carles Aribau escriu el poema Oda a la Pàtria, que es considera la primera obra renaixentista a Catalunya, al País Valencià ho seran les obres de Tomàs de Villarroya i a les Illes Balears les de Marià Aguiló. Tot aquest ressorgiment cultural i lingüístic portarà a la restauració dels Jocs Florals, els exitosos i famosos concursos d’escriptura, i a fer evident la necessitat d’una normativització de la llengua, ja que després de tres segles de confusió, calia fixar el model. Així que la normativització va ser el procés on es fixaren les normes d’ortografia, gramàtica i lèxic. Aquest procés va portar un llarg debat i polèmica, fins que gràcies a la creació de l’Institut d’Estudis Catalans l’any 1907 i l’actuació d’Antoni Maria Alcover, però sobretot de Pompeu Fabra, el català és una llengua codificada, que possibilita que sigui utilitzada en tots els àmbits i contextos comunicatius.

I nosaltres, el debat que va suscitar aquell procés i com es va solucionar ho veurem en un proper article.