El desert d’Atacama s’estén pel nord de Xile, en el Tròpic de Capricorn, té una extensió de més de 105.000 km². La seva aridesa,  s’incrementa degut  la barrera  que li fa la Serralada dels Andes, la qual li bloqueja la humitat procedent de l’oceà Pacífic. Al desert d’Atacama s’han enregistrat períodes de 40 anys sense pluges, essent  l’únic lloc del planeta on s’ha pogut mesurar un 0% d’humitat relativa de l’aire.

El desert estigué  poblat als  inici dels primers humans per un grup  d’indígenes coneguts pels atacameños. Dominat més tard per l’Imperi Inca i desprès pels   espanyols que li digueren el “despoblado de Atacama”. Després de la independència d’Espanya,  Bolívia  va ocupar la seva zona més important induït pels valuosos dipòsits de salnitre que contenia i encara conté,  lo que motivà a que estavellés la denominada la “Guerra del Pacífic” escaiguda entre els anys 1879-1883.  de la qual en va sortir victoriosa Xile  i,  en on hi  va explotar desprès la   majoria d’explotacions de coure i de liti (on hi ha la major reserva del món amb un 40% d’aquests minerals), així altres metalls.

En el desert d’Atacama, una pluja  normaleta −és a dir, d’1 mm [mil·lèsima de metre]−,   té lloc de cada 15 a 40 anys, –fins i tot s’han registrat períodes de secada de 400 anys en el sector central−.  No obstant, aquesta  zona que es veu més afectada per les turbulències meteorològiques són els mesos de  gener i febrer, durant  l’anomenat «hivern de l’altiplà», amb algun que altra  xàfec i amb  abundants tempestes elèctriques.

A les nits la temperatura fluctua molt, ja que pot baixar fins a -25 °, mentre que en el dia es pot situar entre els 25 i els 50 °C pel damunt de zero, a l’ombra!, —és més o menys la característica de tots els deserts—:  calor insuportables al dia i les nits inclements fredes;  tot i què,  els de Atacama  són superiors .També notar que no hi ha molta diferència entre l’estiu i l’hivern,  a l’estiu, la temperatura ambient matinal és de 4 a 10 ° C i la màxima pot arribar als 50 ° C durant la  plena irradiació solar. Aquesta  és molt alta  pel que refereix a espectre ultraviolat,  per tant  és indispensable l’ús d’ ulleres i cremes de protecció UV quan hom es troba dins ell.

Per tant, es lògic que la humitat relativa de l’aire sigui del 18% a l’interior, però molt alta al litoral, arribant fins a un 98% en els mesos d’hivern. La pressió atmosfèrica  se’n va al  1017  mil·libars. Totes aquestes constants meteorològiques fa que hi hagi temporades de vents de tornado o torbs  que poden arribar fàcilment als 100 km / h, generalment registrats al migdia. En definitiva,  un desert que ve a ser l’antesala de l’infern.

Amb un clima tant extrem poca cosa viva hi ha de viure. La vegetació en aquest lloc que hi pot sobreviure i adaptar-se al seu clima extrem  són només algunes espècies de cactus.

Ara bé,    com  passa  amb  totes  les coses d’aquest món per  alguna  cosa  haurà servit aquest desert,   ja que  el que no val per   una  cosa,  val   per   altra.   Atacama   és  considerat  el millor  lloc del planeta  per a observar el firmament i practica l’astronomia. La seva poca alçada sobre el nivell del mar,   l’escassa   nuvolositat  l’inexistent,  la humitat de l’aire i el poc reflex lumínic fan que la visibilitat del seu cel  nocturn   sigui   netíssim.   Per aquest motiu, hi han instal.lats més d’una dotzena d’observatoris, convertint-lo el més avançat  del  planeta i  el major  complex astronòmic del món.

Xile, per tant posseeix el 40% de l’observació astronòmica del món.  A  les properes dècades, aquell sector  generarà altres grans  projectes  que faran que el nord de país concentri prop de el 70% de la visió celar