Tinc molt present la imatge del Josep Maria Domènech, la Margarida Agustí i el seu amic Lluís Roselló amb una escala, a la plaça Major, de nit, col·locant cartells en les primeres eleccions al Congrés de Madrid l’any 1977, amb la cara del cap de llista per Tarragona per ERC el montblanquí Josep Maria Poblet.

En alguna d’aquelles xerrades, el Josep Maria Domènech em va explicar que ell acompanyava el Josep Maria Poblet per totes les comarques tarragonines per fer la campanya electoral, ja que el Josep Maria Poblet ja tenia una edat avançada. 

També en les eleccions generals de l’any 79, en Josep Maria Poblet repetí de candidat, i el Josep Maria Domènec, la Margarida Agustí i en Lluís Roselló l’acompanyaren per totes les contrades.

El mateix any 1979, el 3 d’abril, el Josep Maria Domènech ocupà el quart lloc de la candidatura «Acord per Montblanc» per l’ajuntament i resulta elegit regidor per la legislatura 1979-1983.

Quan es va tornar a revifar Esquerra Republicana a la Conca amb una nova generació, el Josep Maria no va tornar a militar, però sí que estava al costat d’aquesta nova formada, tant en les candidatures com en les campanyes, amb el Josep Maria Combalia com a cap de llista el 1991.    

També vull recordar que el 2007, quan vaig ser escollit alcalde amb Agrupament Catalanista vam organitzar un dinar en què comptàrem amb la faceta més simpàtica del Josep Maria i la Margarida fent de gegants i ballant al so de l’Amparito Roca. 

L’any 2010, quan s'inicià el procés independentista, ells dos amb el seu amic Lluís Roselló figuraven a totes les mobilitzacions i a totes les marxes de l’11 de setembre. Sempre que ens trobàvem comentàvem que totes aquelles marxes semblaven impossibles. Miràvem amb esperança el demà. 

Repassant les fotografies dels actes de l’11 de setembre a Montblanc davant del monument de Francesc de Castellví i Obando, sempre s’hi troba la figura del Josep Maria Domènech, amb aquell gest de franca bonhomia.  

I així, fins al dia que va finar sempre va anhelar, somniar i treballar per la República Catalana, per un país de llibertat i justícia social. 

Josep Maria, no ho oblidis, que per més entrebancs que ens col·loquin, a Catalunya i a Montblanc, tots i totes, junt amb la teva família, seguirem lluitant per aquest anhel de llibertat.

Com sempre, visca Catalunya lliure!