L’ONU, aquest 2021, ha de convocar una Cimera sobre sistemes alimentaris dins de la Dècada d’Acció per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible conegut com (ODS) d’aquí el 2030. Aquesta notícia no deixa de ser un baló d’oxigen enfront de tanta misèria mundial entre el canvi climàtic i la pandèmia.

Gràcies a questa Cimera el món hauria de prendre consciència per tal de treballar tots junts. Una línia ja expressada en l’encíclica del papa Francesc Tutti fratelli (Tots germans), que aquest pontífex ja està posant en marxa amb les seves visites pel món.

Serà una Cimera de solucions? Es el que és pretén. Perquè demana que tothom adopti mesures per tal de transformar els sistemes alimentaris. Aquestes mesures estan orientades per cincs Vies d’Acció, amb agents clau reunits de tot el món, versats en els camps de la ciència, negocis, política, salut, i dels cercles acadèmics, com agricultors, pobles indígenes, organitzacions juvenils, grups de consumidors, activistes ambientals i altres persones interessades directament. Abans de la Cimera, aquests agents seran ja els encarregats per aconseguir canvis que es puguin percebre de manera clara i precisa en els sistemes alimentaris del món.

Ja que el món necessita realitats, i no projectes frustrats com tantes altres vegades ha passat. I perquè això no passi, la Cimera es proposa aconseguir un seguit de resultats, dividits en quatre apartats i dels quals subratllo els aspectes més rellevants: Generar mesures importants i avenços quantificables en la consecució de l’Agenda 2030... Conscienciar i impulsar el debat públic sobre la reforma dels nostres sistemes alimentaris... Elaborar principis que orientin els governs i altres interessats... Crear un sistema de seguiment i avaluació per garantir que els resultats de la Cimera segueixin impulsant noves mesures i progressos en la consecució de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible. D’això n’espera obtenir resultats immediats. Això sí, fent una crida a l’acció en tots els àmbits del sistema alimentari.

Per què els sistemes alimentaris? Doncs perquè aquests afecten tots els aspectes de l’existència humana. La salut d’aquests sistemes tenen una repercussió no tan sols en la salut dels nostres cossos, sinó en el del medi ambient, de les economies, de les nostres cultures. I quan funcionen bé, la universalitat humana se’n beneficia.

  En la documentació consultada se’ns diu que la bona notícia és que se sap que s’ha de corregir el rumb. Perquè el món científic està d’acord que la transformació dels nostres sistemes alimentaris són una eina de les més poderoses per canviar el rumb i avançar cap a la consecució dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible.

La reconstrucció dels sistemes alimentaris del món també ens permetrà respondre a la crida que fa el Secretari General de les Nacions Unides, António Guterres, que és el qui convoca la cimera per a “reconstruir millor” a partir de la Covid-19, ja que tots som parts del sistema alimentari.

  Si es vol ampliar informació, com ajuda per a reflexionar sobre quins són els 17 objectius, es pot accedir a la pàgina de https//www.un.org/sustainabledevelopment/es/sustainable-development-goals/. Una bona manera de posar-se les piles, que coincideix amb el temps pasqual, del calendari cristià, que demana renovació.