Senyores i senyors, finalment, no tenim ja president de la Generalitat, sinó que tenim allò que se’n diu govern. I és que des d’aquest dimecres ja tenim, a banda del president, els catorze consellers que hauran de portar, se suposa que per un mínim de dos anys, les regnes d’aquest país, que va arribar a ser durant tres segons independent farà ara quasi tres anys.

I certament, de feina no els en faltarà, a aquest conjunt de consellers, la majoria cares noves, amb el president al capdavant. El president, senyores i senyors, sembla un escolanet d’aquells manyosos que arribaven on el mossèn no era capaç d’arribar, o un d’aquells estudiants que tanta ràbia feien als que no estudiaven; semblaria allò que se’n deia un empollón, mot aquest que, per cert, es portava molt quan un servidor de tots vostès anava a col·legi. I sí, tot seriós ell, tan inexpressiu, talment com si estés programat i anés sempre a pinyó fix, tindrà molta i molta feina per fer, tanta que si no s’entenen o es convoquen eleccions d’aquí a dos anys, crec que no haurà tingut ni temps de fer un mínim pla del que s’ha de fer, tal és la quantitat de feina que hi ha per fer.

Els consellers, per altra banda, ara estan com qui arriba a classe el primer dia, els llibres fan olor de nou, els pupitres estan immaculats i per omplir i inclús les bosses fan goig i els llapis i bolígrafs estan encara per mossegar. Fan cara d’il·lusionats, però ja veurem la cara que fan d’aquí a un any i la que fan a mesura que l’ingent treball que s’ha de fer se’ls pugui anar acumulant damunt la taula.