La setmana passada vam arribar als 1500 números del setmanari Nova Conca, una xifra que es diu ràpid però que és el resultat de l’esforç, la feina ben feta, la constància, la qualitat i el bon periodisme de proximitat. Setmana rere setmana hem fet el nostre espai conceptual de la Conca de Barberà una mica més gran, ens expliquem i ens coneixem millor i podem veure les notícies des del nostre marc de referència. Aquests són alguns dels molts valors que té la premsa comarcal i en especial el Nova Conca. Per tal de posar de relleu aquest treball i aquesta funció, recupero uns fragments de l’article “Espai de Comunicació i país” que vaig publicar el 20 de febrer de 2015 i que segueix vigent i és particularment adient per celebrar aquest número rodó 1500:

“Diaris, ràdios, televisions, món digital i noves tecnologies, tot una gran quantitat de plataformes que ens informen, ens entretenen, ens ofereixen opinions i investigació. Tots d’alguna manera ens parlen de la realitat, del que passa aquí i allà, i ens ofereixen el món des d’un marc conceptual propi. La premsa comarcal i les ràdios locals són peça clau dins d’aquest conglomerat dels mèdia. El periodisme de proximitat, el fet d’explicar el que succeeix en un indret des d’allà mateix ens dona la possibilitat de tenir informació de primera mà, especialitzada, però també global. Cròniques contextualitzades, amb coneixement de causa, amb mirades properes. Els mitjans locals i comarcals són els que vertebren la comunicació del país, els que ens relaten la vida. Els mitjans a nivell nacional, com la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, televisió de les Illes Balears juntament amb les aportacions del sector privat també són, al seu torn, imprescindibles. Un país necessita mitjans propis, veure els esdeveniments i que els hi expliquin des d’un marc de referència comú. Tenir uns mitjans nacionals, transparents i plurals és una peça crucial per a la construcció i consolidació d’un país, d’uns territoris, d’un espai compartit. En aquest sentit, hi ha una aposta clara del conjunt de territoris de parla catalana per tenir mitjans de comunicació comuns que mostrin aquesta continuïtat, aquest espai comunicatiu comú?

  I, a més a més, trobem com les darreres enquestes electorals ens indiquen, per exemple, la importància del paper dels mitjans de comunicació en la política i en l’aparició de lideratges i de nous fenòmens mediàtics.   [...]

A més, des d’un punt de vista d’interès sociolingüístic, la reflexió entorn dels mitjans i el model de llengua, el seu ús i estandardització fa almenys tres dècades que continua vigent, buscant la millor fórmula, el millor model. Fonètica, lèxic o llibres d’estil dels mitjans de comunicació, d’institucions públiques i de les Universitats debaten i proven de donar solucions per trobar un equilibri sobre la qüestió de quina hauria de ser la llengua estàndard. Quina és la posició a adoptar entre la varietat, la representativitat, la tradició o el pes demogràfic dels parlars d’una llengua. S’ha escrit força sobre tot plegat, i la qüestió ens la trobem cada dia quan sentim els presentadors dels telenotícies, quan llegim una crònica a la premsa escrita o digital o quan un locutor parla en un programa de ràdio, per citar només tres exemples quotidians.

Com ha evolucionat l’espai català de comunicació? Quins són els nous reptes en un context i un marc social, polític i lingüístic com l’actual? Totes aquestes qüestions i moltes més són exposades, argumentades i analitzades amb un discurs nítid, erudit i contrastat pel catedràtic de Teoria de la Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra Josep Gifreu Pinsach en el seu llibre: El Català a l’espai de comunicació, editat per Publicacions de la Universitat de València (2014). El volum és una lúcida síntesi de les obres d’una vida dedicada a la comunicació, al periodisme i a la investigació, i compta amb pròleg del sociolingüista Isidor Marí.” 

(Noti’s que en aquell any, el 2015, Ràdio Televisió Valenciana, Canal 9, ja havia tancat portes; però a data de 2021 comptem ja amb À Punt Mèdia al País Valencià, el sector públic de ràdio i televisió.) Enhorabona per les 1500 setmanes, Nova Conca, i per moltes més!