Explica la llegenda que en el planeta terra hi va haver una conflagració entre països, fomentada per l’odi, les rancúnies i les enveges, entre tot  llevà  al planeta a l’hecatombe. Tant fou de gran l’hecatombe, que els pols es va invertir quedant  l’antàrtica en el lloc de l’àrtic, els mars i oceans  en tsunamis seguits, un continent desaparegut i altres nous de més petits traient el cap, a l’extrem que aquella  configuració  del planeta del segle XXI va quedar irrecognoscible  Entretant la raça humana es va pràcticament extingir i el pocs que van quedar tingueren una mutació tant extrema com per quedar-los els peus diferents dels que sempre havien tingut, ja no eren plans sinó formant  uns cartílags en forma de roda, es a  dir,  que la sola dels peus se’ls convertí en patinet. Des de aleshores la gent ja no caminava sinó que lliscava,  patinava.

Aquesta mutació va comportar un canvi de vida sorprenent en la nova societat, la gent ja rodava, és  desplaçava al doble o triple velocitat d’abans. El fenomen també va comportar un canvi d’estructures urbanes i  arquitectòniques ja que aplanaren les escales i les escalinates que servien per “pujar a peu” foren substituïdes per rampes. També  les pujades i costes massa inclinades es canviaren per fer-se trajectes en zics-zacs,  els habitacles es construïren a planta baixa i, no cal dir que aquest tipus de construcció  es propagà en tota mena de comerços i  cases oficials i particulars.  En conseqüència  proliferaren els ascensors,  fent-se presents arreu, per petites que fossin les pendents, els talls, les osques i els clivells.

En principi, la nova raça  tingué un problema: les escales de mà, que com se sap son inevitables per pujar a parets altes i per ascendir a tot lloc i com la naturalesa es molt sabia, aquella mutació ben aviat es va adaptar per vèncer aquella dificultat, al dotar a les rodes humanes una mobilitat excepcional fent que es comprimissin i expandissin lleugerament per adaptar-se a tota mena d’esgraons.

Altra fenomen a observar, era la rapidesa. Al poder-se desplaçar la gent amb més celeritat, els afers es podien resoldre més ràpid. Malgrat tot, algun inconvenient hi havia, d’haver, com passa en tot  estacionament humà: les aglomeracions. Al acudir  la gent a un lloc d’interès  a manera de manifestacions populars, al poder-se fer amb tanta velocitat resulta que es formava ràpidament una pinya tan monumental que desprès era molt difícil de desfer-la;  un problema d’avantatges i desavantatges.

Una de les últimes era la social,  al no poder-se quasi saludar els ben educats  tot transitant pel carrers, ja que venia a ser alguna cosa així com quan un AVE es creua amb altre i  s’acaba per no veure’s. En el cas, el transit humà era tant ràpid que a l’hora de creuar-se  per  saludar-se amb un”adéu”,  aquell “adéuuuuu” ja  era escoltat al final de l’avinguda i la treta de barrets quedava esborrada en l’aire.

  Altra inconvenient era quan no s’engrassaven les rodes dels peus. Si eren  moltes les persones que descuidaven aquesta funció, al reunir-se d’una turba de gent, els xerrics ambientals eren tan insuportables com per haver-se de tapar les orelles. Amb tot, aquesta incomoditat se va pal·liar apel·lant al  sentit de la urbanitat, considerant-se persona non grata aquell que no s’engrassava les rodes ben sovint, en canvi atès ben educat el  que no permetria que els seus peus fessin ni tant sols un senzill “giiis”.

I així  discorria la vida en el País dels Patinets. El que tothom  no s’explicava es perquè un dia va aparèixer a la plaça d’aquella ciutat un home del segle XXI,   que com es natural  tenia els peus llisos. Sembla que una família previsora havia fet un refugi anti-termonuclear al jardí de la seva casa on aquell home s’hi va refugiar. La precaució fou tanta com per haver sortit del refugi desprès de la mutació i quan tothom ja s’havia oblidat dels peus allisats 

Aquell dia, a la plaça, l’home sense rodes  fou la curiositat del públic lliscador. tothom reparava en ell. Mai s’havia vist una anomalia tant notable. Fins i tot unes nenes que contemplaven aquell espectacle tant insòlit murmuraren a cau d’orella: –Mireu, un home esgarrat -.

Les mares: –Quin horror, un monstre!

Transeünts que passaven per allí: −Uf, quin fàstic!

Un senyor assenyat: −Un home... diferent

El clam popular: −Potser un perill; −Pot contagiar; −Cal separar-lo de la societat.

Una grupet de radicals: −Cal eliminar-lo ...

Poc temps desprès aparegué una ambulància conduïa per policies en bata blanca. L’obligaren a pujar tot i les protestes del Peusplans i se l’emportaren. Mai més se’n sabé d’ell...