Senyores i senyors, no se a què deu ser degut, però fins avui, i toquem serradures, ses senyories els mosquits estan francament tranquils i tenen, fins al moment, la meva insigne persona força tranquil·la, i això, que ja comença a fer caloreta i estem pràcticament a mitjan juny.

No voldria, senyores i senyors, començar a cantar victòria abans d’hora, però de moment tinc el braç com entumit perquè francament no el moc gaire per rascar-me els grans que ses senyories els mosquits provoquen. Tampoc, i també toquem serradures, veig aquell deliri de mosques que havia d’aguantar. Sí, he posat tires d’aquelles llefiscoses que deixen les mosques enganxades per a tota l’eternitat talment com si de figures de cera d’un museu es tractessin, però fins al moment l’únic que he vist amb bastanta intensitat són mosquetes d’aquelles tan petites, d’aquelles que se’n diuen del vinagre i molta arna també, d’aquella que malmet els teixits.

I arribats fins aquest punt, senyores i senyors, jo em pregunto: per ventura la covid-19 també atemoreix el món d’aquests insectes que acabo d’anomenar i estan fent com una sort de quarantena sota vagin vostès a saber quines ordres? Per casualitat estan atemorits els mosquits de picar alguna persona que pugui estar infectada per la covid? Pot ser que les mosques també segueixin aquest patró de fer quarantenes? Són preguntes que potser ni vostès ni jo podrem arribar a contestar mai, perquè els camins de les mosques i els mosquits són inescrutables; però jo crec que quan l’època de la verema s’apropi, potser això haurà canviat.