Senyores i senyors, a banda de les mosques i els mosquits, els he de reconèixer que la celebració de Sant Joan és una festa que no m’agrada; bé, l’únic que m’agrada de Sant Joan és el cava, però d’aquest element escumós també en podem veure en altres celebracions.

I senyores i senyors, saben per què no m’agrada Sant Joan? Doncs perquè per festejar-lo, es fa molt i molt soroll amb els pebrots dels coets, trons, piules i tot el ventall d’elements sorollosos, que de forma boja i desenfrenada es posen a tirar petits i grans, talment com si el món s’hagués d’acabar i ells mateixos no sabessin què és això dels timpans. I el més greu de tot plegat, per acabar-ho d’adobar, és que no només es dediquen a fer soroll el mateix dia de Sant Joan o a la revetlla, no, els hem d’aguantar setmanes abans; sense miraments, amb ganes de tocar únicament la moral auditiva i salut mental dels qui no ens agraden en absolut aquests artefactes de fer soroll.

Cal, doncs, tenir molta pietat per tots els Joans i totes les Joanes, perquè possiblement ells no haurien volgut haver nascut en un dia tan sorollós; un dia que se salva però per les fogueres purificadores, que a partir d’un origen pagà doncs representa que ho purifiquen tot i per això hi llencem trastos vells o desitjos de coses de la nostra vida que volem treure’ns del damunt. També podríem salvar els focs d’artifici, però vaja, també se’n veuen per les diferents festes majors i no cal que sigui Sant Joan.

Sigui com sigui, senyores i senyors, s’ha de tenir molta paciència amb els petards, coets i altres elements de fer soroll, i ja no parlem els pobres animals, que viuen el pitjor dia de les seves vides.