Fem una sortida cap al nord, anem a la capital de les comarques gironines... Girona! Una ciutat que té una sardana dedicada que es diu precisament Girona m’enamora. Fa uns anys vam poder assistir a la festa de Temps de Flors, que se celebra a finals de maig, i veure els carrers del centre guarnits, façanes de les cases i també interiors, patis i entrades. Recordo especialment les nombrosíssimes escales de la catedral, on hi havia ornaments florals diria que vermells a cada esglaó.

  En altres ocasions havíem visitat edificis del Call Jueu i els banys àrabs per endinsar-nos en aquesta part de la nostra història. Allí a la vora també s’hi troba el monestir de Sant Pere de Galligans, dins mateix de la ciutat. Girona compta amb grans museus com per exemple el d’Història, el d’Art o el del Cinema. En el primer, el d’història de la ciutat, podem redescobrir les vicissituds del municipi des dels inicis al temps actual, tot fent un bon esment a l’època medieval. També podem fer un passeig per dalt de les muralles gironines i veure la ciutat des d’aquella perspectiva. Una opció compartida amb Montblanc, on també tenim ocasió de poder caminar per dalt de les muralles entre merlets i espitlleres. En el segon, el d’Art, que té la seu al Palau Episcopal, hi trobem col·leccions i exposicions temporals d’artistes de totes les èpoques, que han estat pensats i seleccionats per mostrar el seu art al públic, tot creant un discurs cultural coherent i valuós. En el tercer, el del Cinema, hi trobem tot allò que un amant de la gran pantalla podria desitjar, des dels inicis dels films fins a les produccions més actuals.

  I és que Girona, cada cop més, està esdevenint una ciutat lligada al món audiovisual cinematogràfic. Així, aquells seguidors de la saga Joc de trons hi troben alguns dels escenaris que apareixen als films. De fet, hi ha alguna ruta que en ressegueix els indrets, i si pregunteu a qualsevol punt d’informació turística us podran assenyalar en un plànol els llocs exactes i us explicaran les escenes del film a què fan referència. Així, pel que em van dir, ja que no segueixo aquesta sèrie, i per citar-ne només alguns indrets, les escales de la catedral van omplir-se de soldats i hi va pujar un cavall, el passeig arqueològic era un mercat, i els banys àrabs o el pont de Galligans van estar ubicats també en la ficció de la saga. Així mateix, el barri vell gironí va ser escenari de la pel·lícula El perfum.

De fet, tot passejant per la ciutat, a la vora de l’Onyar, a punt de passar el pont de pedra en direcció al casc antic, vam tenir una sensació coneguda. D’alguna manera, va recordar-nos a París. Aquella riba vora el Sena, prop del pont direcció a l’Île de la Cité, que ens portarà a Nôtre Dame, just on es troben els llibreters bouquinistes, doncs precisament allà ens evocava aquell indret. És només un angle, una fotografia, si voleu, però plena d’evocació i de records.

  Després vam dirigir-nos a la plaça de la Independència i cap al parc de la Devesa, amb aquelles avingudes de plataners alts i esvelts. Allà mateix hi trobem un dels parcs infantils més originals que he vist mai, sobretot per la seva simplicitat. D’estil més aviat minimalista i funcional, de fusta. No hi havia els elements habituals com gronxadors, balancins o els estàndards tobogans, que ja està bé que hi siguin en la major part dels parcs, perquè és molt divertit pujar-hi, però també és bona idea que hi hagi indrets diferents: Una barra elevada d’equilibris, que quan arribes al final continua amb uns pilons, com si fossin roques al mig d’un riu, pels quals has de saltar fins a arribar a una construcció feta amb barres horitzontals i verticals que està inclinada amb un lleuger pendent, i per la qual pots escalar o pujar a graons, fins arribar a dalt, per on baixes, ara sí, per un tobogan de fusta fet amb un llarg tauló amb barana. Hi havia més jocs, però aquest ja dona la idea que els parcs infantils poden ser també espais no dirigits, amb elements no predeterminats, sinó més semblants al que podríem trobar a la natura.

Girona és una bona destinació. Una ciutat de cultura i una ciutat familiar per anar revisitant.