La paraula Hostalets defineix per si mateixa una identitat atribuïda aquells nuclis de poblacions, que a mitjans dels segles setze o disset contribuïren amb la seva construcció de petits hostals arran del camí ral, donant nom a pobles. Avui en coneixem alguns resultats, que ja formen part de la història de Catalunya, com Els Hostalets de Balenyà (Osona); Els Hostalets d’en Bas (Garrotxa); Els Hostalets de Pierola (Anoia); Hostalets de Tost (Alt Urgell); Hostalets de Cervera (Segarra)... Més endavant aquestes poblacions algunes creixerien unes més que d’altres a resultes de les noves comunicacions tan de carreteres com pel ferrocarril.

Els Hostalets de Balenyà (Osona), temps passat fou motiu de conversa amb un amic d’aquest poble, quan aquest defensava a capa i espasa que el centre històric del terme de Balenyà, —antiga baronia o comtat de Centelles— radicava en la vella parròquia de Sant Fruitós de Balenyà, anomenada actualment; santuari Marededéu de l’Ajuda, situada a un quart d’hora pel cantó de ponent dels Hostalets. Una història una mica enrevessada i poc coneguda per molts.

Tenim notícies de l’històric Balenyà abans del 955, on es va originar una vila rural anomenada Balagnans o Balagnaino. Una mica més al nord de la parròquia es parla d’unes restes del que havia estat l’antic casal del llinatge Balenyà. El 1083 tenim notícies de la consagració de l’església parroquial romànica erigida en honor de Sant Fructuós, cremada el 1656 pels francesos. (Crònica de guerra, inacabada, situada després de la Guerra dels Segadors 1640-1652, continuaran les incursions franceses en territori català de pillatge i hostilitat, fins el Tractat dels Pirineus 1659).

  Fet luctuós, —la crema de l’església— que afectar tota la construcció antiga de l’edifici, deixant algun vestigi romànic com el campanar... La resta de la construcció es renovar dotant-la d’una fisonomia arquitectònica d’estil renaixentista, sobretot a la portalada. Posteriorment s’hi afegirien unes capelles laterals, i ja en el (S. XVIII) unes voltes a la nau central que li van donar l’aspecte actual.

  Els Hostalets les primeres dades cal trobar-les al (S. XV), amb la construcció d’uns petits hostals al costat del camí ral o l’antiga via romana que anava de Barcelona a Vic passant pel Congost. Un camí, poc transitat, pels perills que suposava. Els viatgés en qüestió venint d’aquest sector, després d’hores de camí i ja molt fatigats, a les envistes de l’antic hospital (S. XIV) de l’ermita romànica de Sant Antoni de les Codines (terme de Centelles), encara els hi quedava una pujada costeruda, fins arribar a dalt on hi havia els hostals. Es de suposar que també s’hi hostejaven els viatgers procedents del camí draper procedent de Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental) ja que allí s’hi creuaven els dos camins.

A la mesura que l’indret dels hostals, conegut com Els Hostalets, va anar creixent i formant un municipi, amb l’afegitó de gent de l’antic Balenyà. En el (S. XIX) s’hi edificà una església en patrocini a Sant Josep. En ple (S. XX) amb data de 1955, es traslladà de l’antiga església romànica el patró Sant Fructuós a la dels Hostalets, desmarcant a Sant Josep del patronatge. I la Marededéu de l’Ajuda, que estava a un altar lateral de l’antiga església de Balenyà, la van situar a l’altar major.

Entre el 1981 i 1993 el municipi es va anomenar Els Hostalets de Balenyà, nom que explicava ja de per si, una mica la història dels diferents noms. El 1993 de manera definitiva agafa el nom tradicional de Balenyà derivat de l’antiga parròquia de Sant Fruitós.

  La causa, fou a resultes de la creació d’una estació del tren de Barcelona Puigcerdà, amb el nom de Balenyà; un indret apartat, dins del terme municipal de Seva (Osona), que acollia passatgers de diversos pobles veïns. No passaria massa temps que es formaria un nucli urbà i una església parroquial amb el nom de Sant Miquel de Balenyà.

El temor que un dia els de Sant Miquel, volguessin constituir-se com a municipi amb el nom de Balenyà, fou la causa que els de l’autèntic Balenyà decidiren canviar el nom d’Hostalets de Balenyà de manera definitiva pel de Balenyà històric, per tal de no perdre els seus orígens. Per no haver de patir allò que es diu: qui perd els orígens perd la identitat.

  Però, per altra banda, els pobles veïns, que no estaven el cas dels canvis, pel nom de Balenyà continuen denominant el poble Els Hostalets. I és allò que també es diu: qui ho té al néixer no ho deixa al créixer