Tocant el cel fou un article del diari Ara, amb data del 07/02/de 2011 que posava en relleu, que des de temps passats, l’existència d’un seguit d’edificis religiosos on es buscava un lloc de retir, soledat, la bellesa en la natura i tal vegada de solitud. Eren espais que recordaven, i encara alguns ho recorden, als grans anacoretes del desert, però no tant com a desert com a tal sinó com a indret d’aïllament del món mundà. Situats en indrets elevats, allunyats de les urbs, per portar a terme una vida austera, de recolliment, pregària i treball, a la recerca de la pau interior.

A la vegada, són espais sovint inaccessibles segons la naturalesa del lloc; diferent de si es tracta d’un ermità o d’una comunitat de monjos. Pel primer, un espai reduït, però a la vegada enlairat, complia els requisits esperats. Mentre que pels segons, el nombre de monjos condicionava l’alçada i l’espai a ocupar.

Tocant al cel; uns més que d’altres —diria jo— com podrien ser el cas dels monestirs de Montserrat (720 m Bages), Sant Pere de Rodes (522 m Alt Empordà), Sant Llorenç del Munt (1103 m Vallès Occidental)... També trobaríem santuaris prou significatius com Bellmunt (1246 m Osona), Queralt (1200 m Bergadà), Núria (1964 m Ripollès)... I alhora hi podríem incloure algunes ermites com la de Santa Fe (1190 m Alt Urgell), Mare de Déu de la Pertusa (572 m Noguera) o el Santuari de la Mare de Déu d’Argimon (630 m La Selva).

Blanca Garí, catedràtica d’història medieval de la Universitat de Barcelona, afirmava que aquestes alçades responia a la simbologia que al tenir un emplaçament elevat permetia a l’ermità pujar i situar-se en un lloc sagrat entre la terra i el cel. Aquest fet li dona el paper, al lloc i al qui l’habita, de ser el mitjancer entre els dos mons. Podem comprovar-ho en un país com Catalunya de tradició catòlica que n’està farcida d’aquestes manifestacions.

L’article parlava que el matrimoni Balló i Tañà que s’iniciaren en la tasca de recollir informació sobre aquesta qüestió. Tenen un recull de material aconseguit des de 2005 (quan aleshores ja tenien catalogades unes tres mil edificacions només de l’etapa medieval). Una documentació que han dipositat a la pàgina web de Catalunya Medieval. Tota una mostra de coneixement aprofitar, per adonar-nos d’una part important de la nostra història que no ens pot passar per alt.