El patró dels forners és sant Honorat, un sant d’origen francès nascut a Port-le-Grand (Ponthieu), a prop d’Amiens, on fou anomenat bisbe. Sabem el dia de la seva mort: el 16 de maig del 600, però no el del seu naixement.

La dida, en assabentar-se del seu nomenament com a bisbe mentre estava pastant pa, no en va voler saber res afirmant que només s’ho creuria si la pala de fusta de fornejar el pa, feia arrels i hi creixia un arbre. És el que va passar segons la llegenda d’origen diví.

  La iconografia ens el presenta, com a bisbe, amb una pala de forner o un pa a la mà. També es diu del nostre sant, que va inventar el pa dels tres crostons (pa de mida mitjana i de forma triangular, sense talls, amb crostons arrodonits).

A Catalunya se’l venera com a patró dels forners des de l’Edat Mitjana. A Peramola està situat en un altar a l’església parroquial de Sant Miquel (s. XVII), al bell mig del poble. Una església que substitueix l’antiga, romànica, situada al cementiri i coneguda com a Sant Miquel Vell.

L’il·lustre historiador, narrador, folklorista i poeta de Peramola, Josep Espunyes, és autor de diverses obres tant de narrativa, com de poesia o obres de caràcter pedagògic sobre la llengua, i el contingut del seu treball personal és un exemple clar del realisme històric de la seva contrada. Tot i això, l’evolució de la seva lírica —segons dades— ha anat avançant cap a espais més íntims envers l’esperit i la geografia de l’Alt Urgell.

 Ell fou qui em donà a conèixer, a través d’un breu resum d’història de la Baronia Peramola, Sant Honorat i, sobretot, la seva relació amb els forners; un dia que la meva necessitat d’escriure demanava poder explicitar una curta narrativa sobre aquest tema. Una trucada per telèfon, una salutació de breus moments i una xerrada complaent d’interès cultural —per cert molt ben aprofitada— ho va solucionar tot.

Un dels temes tractats, entre altres qüestions, fou el dels forners posant èmfasi en la dita. Em digué: “No hi ha cap militar que no sigui gallec, ni cap forner —referint-se a Barcelona— que no sigui de Peramola”, ja que a Peramola ha estat terra de forners. També vam conversar sobre que, en temps passats i no tan reculats, la tradició portava els joves forners a haver d’anar a la capital catalana per treballar. Es calcula que, durant el segle passat, un 10% dels forners de Barcelona, eren de Peramola.