L’estiu va avançant i cada cop més, com qui no vol la cosa, ens anem acostant al mes d’agost, mes d’estiu per excel·lència; un mes en què abans, pràcticament tothom, acostumava a fer les vacances i omplir el cotxe amb les criatures, la senyora, la sogra i el periquito i anar a buscar amb gran desesperació la platja més poblada per tal de fer-hi estada.

Avui dia, senyores i senyors, la cosa s’ha diversificat molt més i no és estrany veure algú fent vacances al mes d’octubre o al mes de febrer. El que passa és que això té un problema, ja que quan a un el veuen un mes d’octubre o febrer donant tombs per la seva localitat sense el ritme habitual amb què el veuen marxar a treballar, la gent no acostuma a preguntar “que estàs de vacances?”. No, la gent diu o pensa “que t’has quedat sense feina?”. És el problema aquest, que culturalment no estem preparats per assumir en tota la seva plenitud que no treballar un mes d’octubre o un mes de febrer, per no dir un novembre o un març, també són vacances, i que inclús poden arribar a ser molt millors, per allò que no estem sotmesos a aquesta calor tan típicament llefiscosa dels mesos de juliol i agost.

Però, senyores i senyors, tot anirà canviant, és qüestió de temps, com el famós teletreball, que semblava que no podia ser i els qui l’han pogut portar a terme, que no és el meu cas, doncs s’hi han adaptat d’allò més bé i no ha passat res, ni a ells ni a les seves empreses; el problema, és que el gat deu haver estat més nerviós del normal al tenir el pesat de l’amo tot el dia i no poder gaudir de la plenitud de la seva independència. En fi, coses de l’estiu.