Per a tots aquells enamorats de París, aquestes setmanes des de Barcelona mateix tenim una bona oportunitat per endinsar-nos una mica més a la capital del Sena i de la bohèmia dels anys cinquanta i seixanta. I mentrestant també ens podem deixar embadalir per uns inspiradors quadres cubistes de colors exultants i figures vibrants com ho són els del Palau Ferré d’aquella època. Amb unes composicions singulars, úniques, originals, diferents a les de dècades posteriors, però amb un marcat estil personal que l’identifiquen i en són el segell propi i indiscutible: “Palau Ferré à Paris. La modernitat de l’art”. I només fins al 24 de juliol, demà!

A París, Palau Ferré hi troba les corrents artístiques internacionals, la brillant llum europea en contraposició a la dura postguerra i el franquisme, hi va trobar encara més tècnica i especialització en escultura, a través dels estudis a l’École Nationale Superieure de Beaux Arts i a la col·laboració amb l’escultor hongarès ZBO, que tenia el seu taller a Montparnasse. També, la capital de l’Hexàgon inspirà en l’artista català motius i temàtiques que l’acompanyaran al llarg de tota la seva trajectòria, com l’interès per la música i totes les arts, arlequins, acordionistes, ballarins... i, com no podia ser d’altra manera, pel gall, le coq, símbol francès.

L’exposició compta amb quadres originals, al cor de Barcelona, a l’Institut Francès, el pont ideal per on enllaçar el nostre artista amb la França més creativa i lluminosa. Amb les beques que rebé per anar a ampliar estudis a París, va establir-se a la Cité Internationale Universitarire de París. Aquest fet em fa especial il·lusió, ja que jo mateixa, el 2013, vaig viure un any a la ciutat de Notre Dame, i vaig tenir la residència, precisament, a la Cité Universitaire. Un lloc d’una voràgine fantàstica d’estudiants, professors i científics d’arreu del món.

  Per això, em sembla idoni recuperar uns fragments de dos articles que vaig publicar al setmanari Nova Conca el mateix 2013, on parlava d’algunes impressions que em produïa la ciutat, plena de cultura:

“Els llums de la tarda parisenca ens acompanyen, passegem per la Cour Carrée (el pati quadrat) i la piràmide del Louvre. Els seus vidres, l’entorn d’aigua i la il·luminació li donen un toc resplendent. Just al davant trobem l’arc de triomf del Carrousel i més cap a l’oest s’estén el Jardí de les Tuilleries, d’estructura marcada i amplis passejos centrals, que rememora la tradició històrica i il·lustrada francesa.

Caminant per la cèntrica avinguda de l’Opéra arribem a aquesta institució, l’Opéra Garnier, que duu el nom del seu arquitecte, un edifici de finals del segle XIX, amb tota la pompositat i elegància de l’època. Si anem amb metro, sortint a la parada del mateix nom, pujant les escales i girant-nos, veurem davant nostre el magnífic palau i el tindrem a una distància òptima per fotografiar-lo, però si venim caminant per l’avinguda el veurem sempre al fons, com una referència.

  Quedem a les 19 h a la Place Colette, al número 1 hi trobem la Comédie Française, el teatre tradicional de París, que des de 1680 ofereix les seves obres al parisencs. Avui a la sala principal, la salle Richelieu, hi fan Somni d’una nit d’estiu de Shakespeare. Nosaltres, amants del teatre, no ens n’hem pogut estar, i avui viurem l’experiència de veure, en una sala francesa, la representació d’aquesta obra clàssica del teatre anglès.

Acurada, ben interpretada, amb les dosis d’encantament, humor i embolics que acaben fent creure que ha estat un somni. A l’epíleg trobem el format d’una obra de teatre dins del teatre: on es representa una comèdia satírica tan ben aconseguida que va fer riure tota la sala.”

  [...] “Fa uns quants dies a la Cité Universitaire van inaugurar un espai que en diuen L’Oblique, és una sala d’exposicions sobre la història i el futur de la Cité, on s’hi poden veure fotos a partir dels anys vint, i on en un plànol tàctil explica com serà aquesta zona d’aquí uns anys, amb la construcció de noves cases. En aquesta ciutat universitària —tal com vaig comentar en un article fa uns mesos— hi ha cases, col·legis i fundacions de diversos països, tinguin el nom que tinguin totes són, però, residències d’estudiants, professors i investigadors.”

Així, tot passejant pel Louvre, la Comédie Française o la Cité Universitaire ens hem pogut fer una idea de com és l’entorn urbà d’un dia a dia d’aquell qui hi viu o visita la ciutat amb ganes d’amarar-se’n.