Senyores i senyors, des del 2017 i fins a dia d’avui portem un seguit d’esdeveniments i de fenòmens que, francament, el fan estar a un, mentalment, no sé si dir una mica cansat de tot, una mica trastocat o ja no sé què, perquè el que ha passat en quatre anys molts ni ho veuen en una vida. I és que senyores i senyors, comencin a comptar: primer el Procés i tot el tinglado que es va muntar, mobilitzacions, votacions miraculoses, cops de porra als col·legis electorals, la declaració d’independència que finalment no va ser; el judici del Procés, les presons posteriors, talls de carreteres i dia sí dia també, més mobilitzacions d’alt voltatge i després, uns mesos després, ens plantem al 2019 i ens arriben els famosos i terribles aiguats a la Conca de Barberà, quan els alcaldes ben just s’havien acostumat al càrrec, ja que s’havia votat en les municipals pocs mesos abans. Ens plantem al 2020 i ens arriba el terrible temporal, que també fa de les seves, i unes setmanes després ens confinen a tots plegats per una mena de virus que ningú va veure com a probable ni perillós abans que comencés a fer estralls al nostre país.

Arran d’aquest virus, pèrdua de llibertats individuals i de grup. Llavors, senyores i senyors, ens plantem al 2021 i arriben les vacunacions massives, novament amenaces de pèrdua de llibertat si no anem completament vacunats i focs forestals i de naus industrials a la nostra comarca.

Realment, ben just hem passat el primer mig any del 2021 i fa por de pensar què més pot ens pot passar i preguntar-nos amb tot plegat: què hem fet, Senyor? Sigui com sigui, que ens agafin a tots confessats.