Fa dies que coneixíem —pels mitjans de comunicació— el pitjor desenllaç possible del segrest de dues germanes, Anna i Olívia, a mans del seu pare, el probable assassinat com a forma extrema de venjança cap a la seva ex-parella (perquè ella havia trencat la relació), i així destrossar-la, per tal que quedés morta en vida. Fa horror pensar d’un pare que després d’engendrar unes filles les utilitzi per un fet tan abominable com és el seu assassinat. Amb quina societat estem vivint que perdi el nord tan fàcilment pel respecte de l’ésser humà?

Els infants fa temps que esdevenen objectes dels agressors, que són utilitzats com els instruments per fer mal a l’ex-parella. Un tipus de violència masclista, com denuncien els analistes, molt estesa, però que ha estat massa invisible; i això ha portat que una altra vegada la canalla hagi estat la gran oblidada.

La violència masclista de les llars s’afegeix a una violència institucional, que parteix —segons els experts— de models anacrònics i patriarcals, que s’han succeït al llarg del temps, com el fet de mantenir visites amb el pare, encara que aquest sigui violent. L’educació d’uns anys i la seva cultura, que es va construir sobre el mite del poder de l’home i la submissió de la dona, amb el temps han esdevingut un problema.

La importància que atribueix el sistema judicial a la figura d’aquest pare, ha pesat massa —com assenyalava una psicòloga—, creant més inestabilitat als infants, per la por i el terror emocional que se’n desprèn, pel fet d’haver d’anar a casa d’un pare violent. Segons els experts, esdevenen situacions límits, molt doloroses de pànic, creant una disfunció en l’etapa del desenvolupament vital de les criatures.

Sembla estrany que la situació a què ha arribat la violència de gènere, que ha afectat de manera plena els infants fins avui —segons dades—, no hagi estat fins al mes de juny de 2021 que ha entrat en vigor la llei de protecció a la infància i l’adolescència davant la violència. Això ha suposat acabar amb la barbaritat, com el manteniment dels règims de visites amb pares, que han estat condemnats per violència masclista o amb indicis de violència masclista, i serà obligatòria la retirada de la pàtria potestat als condemnats per assassinar les mares de les criatures, cosa que tristament fins avui encara no era obligatori.

Però això no serà suficient si la societat no evoluciona i, totes les estructures socials que la conformen, trenquen amb els tabús establerts. Els fills són dels pares i mares que estimen fills, i no d’una altra manera. I les víctimes han de trobar complicitats necessàries per tal de sentir-se acompanyades abans d’haver d’arribar a situacions límit.