Al Canal de Mànega hi ha un arxipèlag, o conjunt d’illes, que reben el nom d’Illes Anglonormandes o Illes del Canal. Situades a l’oest de les costes de Normandia prop de la península de Cotentin o també coneguda com a península de Cheburg. Aquestes illes pertanyen a la Corona Britànica, però no al Regne Unit, ni a la Unió Europea, tot i que amb aquesta hi tenen una relació especial en el camp econòmic.

Un reducte històric que els anglesos van mantenir després d’haver perdut les seves possessions continentals franceses ja al s. XIII. Encara que la jurisdicció era anglosaxona, no ho era la parla ni els costums que s’hi van quedar. Per tant es parlava el dialecte normand, variant de les llengües romàniques de l’antic francès. No seria fins al s. XIX, a causa de la millora dels mitjans de transport, que es millorà la comunicació amb el territori d’Anglaterra i això facilitaria nous assentaments a les illes angleses. Aquest fet propicià anglicitzar-les, tot i que el francès hi continuà sent reconegut.

Administrativament, les illes, estan separades per dues batllies: Jersey i Guernsey, que esdevingueren els principals nuclis de la resta de vuit illes. Amb una superfície de 195 quilòmetres quadrats, i amb una població de 150.000 habitants. Tot i que el Regne Unit en manté la protecció, la Corona és qui fa i en desfà les relacions governamentals.

A la Batllia de Jersey el governador és nomenat per la Reina d’Anglaterra, màxim representant del govern i, per tant, disposa d’un sistema legislatiu i executiu on els seus membres són escollits pel sufragi universal. També compta amb el seu propi sistema administratiu, fiscal legal i les corts de justícia, on alhora hi ha representants tant pel que fa al poder civil com l’eclesiàstic.

L’Illa de Jersey, a part de l’interès turístic que hi pot tenir, és una de les destinacions preferides de les grans fortunes, un dels principals paradisos fiscals, on el diner evadit té el costum d’amagar-s’hi. Se sol dir que en aquest indret hi ha més bancs i bufets d’advocats, que cafès i restaurants. Com que el diner fa diner, està farcit de residències de gent rica.

Aquestes illes, durant la Segona Guerra Mundial, foren ocupades pels nazis. Del mal record en quedà, d’una banda les enormes obres de construcció i enginyeria del Mur de l’Atlàntic. Una important línia defensiva (bases de submarins, búnquers, canalitzacions, dics, hospitals subterranis, trinxeres, túnels...) aixecada a contrarellotge pels nazis al llarg de la costa atlàntica per aïllar Londres del continent europeu. I per l’altra els camps d’internament per als milers de treballadors que els alemanys hi van traslladar de manera forçada per poder dur a terme totes aquestes infraestructures. Hi ha una pel·lícula del 2017 de creació britànica, basada en fets reals, que en fa referència i il·lustra aquesta etapa: “El hijo de otra madre.”