Senyores i senyors, aviat començaré el meu període de vacances anual, molt repartidet; de moment només faré uns dies, i més endavant la resta als quals tinc dret. I francament, sí, els he de dir que això de les vacances realment fa goig, que són necessàries i que, perquè enganyar-nos, les estava ja esperant amb candeletes.

Sigui com sigui, suposo que si ens posem a pensar en el que significa això del concepte de vacances, hi deu haver tantes definicions i formes de fer com persones hi ha al món.

Normalment, senyores i senyors, jo veig les persones molt i molt estressades quan fan vacances, perquè talment sembla que tots ells fan una marató a veure qui viatja més lluny, qui fa més quilòmetres o qui es tira de la roca més alta al mar, o va a més piscines i platges… És, senyores i senyors, un no aturar-se, un no descansar; i, clar, tornen de les vacances més cansats del que han marxat. De fet, mesos abans de marxar a gaudir de les suposades vacances, ja s’estressen fent plans i remenant aquí i allà buscant informació sobre mil i un indrets, on, de ben segur, el que no faran serà descansar.

Jo, imagino les vacances, primer de tot, com el trencar completament amb la rutina, no tenir pressa per anar a dormir, i  molt menys per aixecar-se del llit. Imagino les vacances com un pràcticament no fer res i gaudir del no rellotge a casa d’un mateix; no cal massa més. I si tots plegats tinguéssim el concepte que vacances és trencar bàsicament amb la rutina, tots nosaltres tornaríem frescos a la feina, el planeta no patiria tant i els arbres podrien créixer tranquils abans de cremar-se.