No fa massa dies que el Sr. Jaume Vilarrassa de Camprodon em va fer arribar una documentació sobre dos episodis de guerra truculents, que també va patir el Ripollès amb la Guerra Gran (1793-1795) i la Guerra del Francès (1808-1812). Unes dades extretes d’una memòria del metge i promotor cultural Dr. Eudald Maideu i Puig de Ripoll.

La Guerra Gran, coneguda com la Guerra de la Convenció (govern de França després d’haver deposat la monarquia), fou un episodi de guerres de la Revolució Francesa amb els reialmes europeus, entre ells el Regne d’Espanya, que afectaria de manera explícita la frontera pirinenca.

Pel que fa a la Guerra Gran, la causa sembla ser que la Convenció Nacional Republicana Francesa  decidí envair les terres pirinenques, perquè considerà que hi havia un clima adient tant a Catalunya com el país basc i la resta de regions dels Pirineus que facilitarien l’objectiu d’eliminar els Borbons i alliberar al Regne d’Espanya del vell ordre, i que per aquest fet havien de trobar prou suport.

Quin suport buscaven els invasors, si els relats històrics constaten la brutalitat abominable de l’exèrcit republicà francès vers la població envaïda? El reconegut historiador, també de Ripoll, Tomàs Raguer (1861-1946), que versà sobre aquesta tema en una de les seves notes, ens ho explicava així:

“El 5 de juny entraven els francesos a Ribes i, reunits amb els que havien entrat per Camprodon, varen presentar-se a Ripoll el dia onze a quatre hores de la tarda, sense que dintre de la població se’ls fes resistència. Molta gent era fora: uns amb els sometents que anaven hostilitzant l’exèrcit enemic i altres havien fugit espantats dels robatoris i morts que cometien els revolucionaris francesos en tots els pobles on passaven. Sobretot es distingien per la seva rabiosa impietat i nombrosos sacrilegis. Totes les esglésies amagaven el tresor de llurs relíquies; les de nostre gloriós Sant Eudald fins foren tretes de la vila i posades en lloc segur, per tal d’evitar tota profanació.”

El cas és que la vertadera finalitat de l’ocupació —segons documentació consultada—, la intervenció armada a al Ripollès, fou planificada de bell antuvi. Una acció bèl·lica directa i ben estudiada per l’alt comandament, encarregada i executada pel general Doppet amb setze mil homes es va encarregar de l’operació de Ripoll. L’objectiu era desmantellar, i destruir minuciosament tot el potencial de la indústria del ferro, claus i la seva derivada de les armes tant a Ripoll com a comarca, amb una clara visió de futura intervenció com després va ser la Guerra del Francès, (1808-1814), coneguda també com a Guerra Napoleònica, o per la resta de les Espanyes, Guerra de la Independència.