Senyores i senyors, després de dècades d’anar pagant religiosament, ja no tenim peatges a l’AP-2 i AP-7 des d’aquest passat dimecres, dia 1 de setembre. Semblava mentida que aquest dia pogués arribar, tot i que no pateixin perquè ja se n’empescaran alguna perquè d’una forma o una altra, sense ser tan descarat com els peatges físics, acabem pagant, i no sé què em va que els catalans, novament, acabarem pagant més. I serà un pagar sota l’excusa del manteniment de la via.

I és aquí que, senyores i senyores, la cosa comença a fer encara més por. És veritat que, de sempre, les autopistes han tingut un manteniment del ferm impecable i que la seguretat de circular-hi, sota pena de pagament, era pràcticament total, amb enreixats a les bandes perquè cap bestiar pogués envair la via, però és clar, el preu a pagar era molt alt en relació amb els quilòmetres a fer.

Ara no pagarem més autopistes, almenys fins que el govern de les Espanyes s’inventi alguna manera de fer-ho, ja que mantenir cada quilòmetre de carretera és realment car. Però, els propietaris de vehicles no paguem ja una burrada d’impostos només de comprar-lo?

Deu ser que no els dona per mantenir les autopistes, perquè es veu que tampoc, senyores i senyors, els arriba per mantenir les seves nacionals. I és que només cal intentar anar de Valls a Montblanc per l’N-240, coll de Lilla, per haver d’anar esquivant tota mena de clots al ferm de la carretera. És un no parar i només els que ja ens la coneixem en sabem els punts exactes, la resta pateixen un risc elevat de perdre el control per culpa d’un clot.